dissabte, 3 de juny de 2006

Dos bronques i Mao Zedong

Coincidint amb el debat de política general, Vicente Martínez Pujalte, expulsat fa uns dies del ple del Congrés pel president Manuel Marín, ha estat vist per la cambra baixa llegint amb entusiasme una biografia sobre el líder xinès Mao Zedong. Suposo que es tracta de l'obra editada recentment per Taurus, “Mao, la historia desconocida” de Jung Chang i Jon Halliday, un llibre que explica els episodis més foscos protagonitzats pel Gran Timoner, a qui els autors acusen d'haver causat la mort en temps de pau a setanta milions de xinesos.

La lectura d'aquest llibre sembla haver calmat els excessos verbals característics de Martínez Pujalte, a qui durant el debat no hem vist obrir la boca. Tal vegada, el diputat ha estat reflexionant sobre algunes de les frases cèlebres de Mao:


"L'odi mai pot ser vençut per l'odi, sinó per l'amor"

"L'acció no ha de ser una reacció sinó una creació"

"La crítica s'ha de fer a temps; no ens hem de deixar portar per la mala costum de criticar només després dels fets consumats"


Martínez Pujalte podria compartir les seves reflexions amb Federico Jiménez Losantos, qui, anys abans de convertir-se, gràcies als bisbes, en el gurú mediàtic de l'extrema dreta, havia militat al partit maoista Bandera Roja i fins i tot va passar una temporada a Xina com a activista fent una “immersió” política. El periodista de la COPE, entretingut darrerament en fustigar, per tou i per fleuma, a Rajoy, a qui despectivament anomena la “Mari Complejines”, li podria transmetre a Martínez Pujalte el pensament maoista passat pel filtre de la fe del convers.


Me'l puc imaginar mirant fredament al diputat popular mentre li cita de memòria una frase de Mao extreta d'un document presentat l'any 1962 en el comitè central del Partit Comunista Xinès:

Per derrocar el poder polític és sempre necessari, abans que res, crear opinió pública i treballar en el terreny ideològic. Així ho fan les classes revolucionaries i també les classes contrarevolucionàries

I a continuació, el periodista acabaria alliçonant al polític amb un altre pensament de Mao extret d'una circular, també del Partit Comunista, difosa el 1966:

No hi ha construcció sense destrucció. La destrucció significa crítica i repudi, significa revolució. La destrucció vol dir raonament i raonament és construcció. La destrucció va al capdavant i quan es porta a terme ja significa construcció

Fins i tot en Franco, en Tejero i en Pinochet, si haguessin dedicat a l'intel·lecte alguna de les seves neurones, hi haurien estat d'acord.



1 comentari:

Antoni Albalat ha dit...

Òstima! Com li pegue per fer poesia com al Gran Timonel, ja ens podem esborrar del gremi. No se l'afillarien a Sichuan o a algun raconet semblant perquè faça meditació transcendental o estudie l'etologia de l'òs panda? De fer el mico ja en sap prou aquest...