dimarts, 2 de maig de 2006

Intercanvi de cromos al Parlament

De menut, una de les meves aficions consistia en omplir àlbums de cromos. Era una tasca llarga, que requeria constància i que, amb l'intercanvi d'estampes a la sortida de l'escola, t'apropava a l'art dels fenicis.

No sé si l'Artur Mas, en Pasqual Maragall, en Josep-Lluís Carod-Rovira i en Joan Saura tenien també de petits el vici dels àlbums. És probable que si o, en tots cas, han desenvolupat de grans les seves habilitats sobre l'intercanvi de cromos. La setmana passada, qui sap si a les portes del Parlament, uns i altres van jugar a bescanviar-se estampes.

- “Nosaltres votarem a favor de que el vostre Artur i en Trias no hagin de comparèixer a donar explicacions sobre les enquestes secretes de l'etapa de CiU i vosaltres acceptareu que sigui el Tete Ernest Maragall i no pas en Bargalló qui justifiqui els 80 milions d'euros gastats en informes pel tripartit”.

- “D'acord?

- “D'acord”.

La política funciona amb pactes com aquest o com el que l'any 2003 va servir a CiU i al PSC per enterrar la comissió parlamentaria que havia d'investigar l'afer de les enquestes electorals manipulades pel govern convergent. La democràcia, tal i com s'aplica en determinats àmbits, serveix, entre altres coses, per anar omplint àlbums de cromos cada vegada més i més descolorits. Res a veure amb la policromia d'aquell record llunyà de col·leccions com “La conquista del oeste”, "Vida y color", “El porqué de las cosas”, “Héroes legendarios” o, si voleu, en aquest cas, el més escaient, “La naturaleza y el hombre”.