Fabricants de reixes

Segons La Vanguardia, els més de 8.000 presos que hi ha actualment a Catalunya comporten un cost per l'Administració de mig milió d'euros diaris, més o menys 60 euros per intern. Com que el nombre de presos no deixa d'augmentar (ara ja entren a les presons catalanes una mitjana de quatre interns nous cada dia), a la Secretaria de Serveis Penitenciaris consideren que la situació es pot convertir en insostenible i han decidit posar els reclusos mans a l'obra.

Ara que en el món empresarial està de moda l'externalització dels serveis, el pla preveu la posta en funcionament de dos tallers externs, un a la zona de Granollers i lligat al centre penitenciari de Quatre Camins, i l'altre a Martorell i vinculat a Can Brians. D'aquesta manera es vol repetir l'experiència positiva d'un centre similar que ja existeix a Raimat (Segrià), a uns quinze quilòmetres de la presó de Ponent i en el que hi treballen fabricant diversos productes, entre ells caixes de fruita, la meitat dels presos del centre. Tots els treballadors cobren un tant per peça fabricada i gaudeixen del plaer de poder sortir cada dia de la presó per anar al taller.

Els dos centres de treball que la Generalitat vol posar ara en marxa tindran una peculiaritat: es dedicaran a fabricar el material, des de portes fins a reixes, necessari per la construcció de nous centres penitenciaris. En definitiva, els mateixos interns es “fabricaran” la seva “casa engabiada” o la dels seus futurs col·legues. Aquesta política productiva, que en un primer moment pot sorprendre, segueix una certa lògica tota vegada que en el Centre Ponent ja tenen des de fa temps una impremta que elabora el material d'oficina -papers i sobres amb la capçalera de Justícia- que és utilitzat pels jutjats per redactar les sentències, les ordres d'empresonament i les de posta en llibertat.

Dintre de ben poc es produirà la següent situació: un delinqüent serà posat a l'ombra gracies a l'ordre escrita damunt un paper elaborat pels seus futurs companys i mirarà com gira el món des del darrera d'unes reixes fabricades també pels seus col·legues. Si té un bon comportament, quan disposi del segon o del tercer grau i hagi gaudit sense problemes d'alguns permisos de sortida, podrà aspirar a sortir cada dia de la presó per anar a treballar al taller extern dins la cadena de fabricació dels productes que utilitzaran les noves generacions de reclusos.

Un cercle perfecte que si s'apliqués amb la mateixa lògica a països on hi ha la pena de mort com els Estats Units, podria donar lloc a un catàleg de productes esgarrifós i ampli: cadires elèctriques, gas ofegador , verí injectable i fins i tot els grans finestrals de vidre que a la cambra de la mort separen, com en un escena teatral, qui està a punt de morir i la societat que s'ho mira i ho aprova.