divendres, 28 d’abril de 2006

Virtualment reals

L'Alfredo Cámara Garcia, del departament de seguretat i assistència al client de Banesto, m'ha enviat un amable correu electrònic en el qual em comunica que el meu compte corrent supera els 2.000 euros i que cal activar unes noves mesures per garantir-hi un accés segur per internet. M'explica tot els passos a seguir i em facilita l'enllaç d'un formulari que he d'omplir amb les dades del compte per sol·licitar el sistema de protecció en línia. M'adverteix, això si, que si en el termini de 14 dies no tenen notícies meves, el compte serà bloquejat i hauré d'anar a l'oficina bancaria perquè el tornin a activar.

Tot això estaria molt bé si no fos per dos detalls: jo no tinc ni un euro al Banco Español de Crédito i el tal Alfredo Cámara Garcia és un personatge inexistent que treballa al servei del phising, un dels fraus clàssics d'internet consistent en enganyar per correu electrònic als incauts “pescant” dades sobre targes de crèdit, comptes bancaris etc.

L'amable Alfredo Camara ocupa el costat més fosc de l'àlbum de personatges virtuals que ens acompanya al llarg de la nostra vida i en el que hi podem trobar individus tan entranyables com en Víctor Sauler Portal, el de l'anunci de la Visa, en Juan Ejemplo Ejemplo (Telefónica), l'Eva Noguera Garcia (“Per nosaltres ets l'Eva Noguera Garcia”) o la Carmen Española Española, protagonista de la campanya del nou DNI electrònic.

A tots ells, cada dia al matí els sona el despertador traient-los del somni de la virtualitat i portant-los a treballar en el món real com el més comú dels mortals. Surten en els anuncis de la ràdio, la premsa , la televisió, naveguen per dins de les xarxes d'internet, entren sense permís a les bústies de correu electrònic saltant-se els programes de protecció...i a la nit tornen al món virtual. La seva vida és, en definitiva, un continu anar i venir de la ficció a la realitat. Una mica, s'ha de reconèixer, com ens passa als humans.