Amb la cantata Giraviu, més de 300 nens inauguren avui a la Devesa de Girona el nou Auditori i Palau de Congressos. Es tracta d'un equipament sens dubte indispensable per la ciutat, però que ha fet suar tinta a les autoritats municipals. Les obres es van iniciar el setembre del 2001 amb el desmuntatge de l'hivernacle del Palau de Fires i no van ser entregades fins el novembre de l'any passat. Encara falten detalls per enllestir i es calcula que la part destinada a congressos no estarà a punt fins el setembre. És a dir que s'hauran necessitat 5 anys per donar tota la feina per acabada: un edifici de 12.000 metres quadrats amb tres sales d'auditori – la més gran per a uns 1.230 espectadors- i nou sales més de reunions.
Segons les dades oficials, el retard ha estat de dos anys i el cost de 18 milions d'euros, 6 milions més del que estava previst inicialment. Al llarg del procés s'han produït tota mena de problemes protagonitzats tant per les empreses constructores (Sather Construccions i Agelectric SA), com pels responsables tècnics (els arquitectes Jordi Bosch, Joan Tarrús i Manel Bosch) i per les administracions implicades a l'obra (l'Ajuntament, la Generalitat, la Diputació i l'Estat).
Les comparacions són odioses, però si a Girona han calgut, a l'inici del segle XXI, entre 4 i 5 anys per fer un equipament de 12.000 metres quadrats, a Nova York, a principi dels anys 30 del segle passat, només van necessitar 13 mesos – si, ho heu llegit bé, 13 mesos- per alçar, fins a tocar el cel, l'Empire State Building: 102 pisos, 443,2 metres d'alçada i 251.000 metres quadrats d'espai disponible, més de 20 vegades la superfície de l'Auditori. Les obres, que van coincidir amb una època molt dura – el famós crack del 29- van batre tots els rècords de rapidesa: s'alçaven cinc pisos d'acer per setmana quan la mitjana de l'època era de tres. Sota la direcció de l'arquitecte William Lamb i del contratista William Starrett, van arribar a treballar simultàniament al gratacels més de 3.400 persones, que cobraven el millor sou de la ciutat sense necessitat de fer hores extraordinàries i que van moure 60.000 tones d'acer i 10 milions de rajoles. Tot plegat va costar a l'empresari John Raskob, fundador de General Motors, 41 milions de dòlars.
En el seu llibre “Empire rising: A novel”, Thomas Kelly, un dels treballadors que fa 75 anys van participar en el projecte, explica que el calendari d'entregues de material era tan frenètic que, sovint, l'acer arribava calent de la forja.
Com dèiem, les comparacions són odioses i m'estalvio fer números sobre els anys, o dècades, que hauria trigat l'equip constructor de l'Auditori de Girona per alçar a la Devesa un altre Empire State Building.
L'entranyable King Kong s'hi hauria fet vell esperant a pujar-hi per mirar, des de dalt de tot, el campanar de la Catedral i el reformat Teatre Municipal, les altres dues obres de la seu d'aquesta nostra ciutat.
Fotos:
(1) Façana del nou Auditori de Girona (El Punt)
(2) Panoràmica de l'Empire State Building
(3) 1930: Construïnt el gratacels (Lewis Hine)
2 comentaris:
Els anys 30 eren 3400 treballadors i 500 directius ara és al reves
què vol dir un sobre cost de "nomes 6 millions€", un 1/3 del pressupost!!!! com q son calés de la butxaca del contribuient..
Publica un comentari a l'entrada