divendres, 19 de maig de 2006

"España 2- Europa 0"

París. Dimecres al vespre. Esclat d'alegria blaugrana. Nervis, rebrot del pessimisme històric, un arbitratge de pena i, finalment, un gol d'Eto'o i un altre de Belletti (si, si, de Belletti!). Barça 2- Arsenal 1 i la segona orelluda cap a casa.

A la redacció del diari As, algú fa una dolenteria i titula a tota plana “España 2 , Europa 0”. I hi afegeix un avant-títol que vol ser aclaridor: “Tras la UEFA del Sevilla, el Barça gana la Champions

Con haurien titulat en el diari esportiu de Prisa si el Barça hagués perdut?. España 1, Europa 1?. O, tal vegada España 1, Cataluña 0?

Ahir dijous, les Corts valencianes també van estar entretingudes amb el tema. Durant el debat d'una moció del PSPV sobre l'esport, la diputada socialista Jeannette Segarra va aprofitar la seva intervenció per felicitar a Catalunya i al Barça per haver guanyat la Champions, afegint que amb aquesta victòria i la d'”un altre equip espanyol”, el Sevilla a la UEFA, es demostra que “quan Zapatero governa, es nota a l'esport espanyol”.

Immediatament, des de les files populars es van sentir dues veus que, d'amagatotis, cridaven que l'equip de Zapatero, el blaugrana, “no és espanyol”. Es suposo que el de l'Aznar, el Real Madrid, si que ho és, malgrat tenir, com el Barça, bona part de la plantilla integrada per esportistes vinguts de península enfora.

Siguem seriosos. En un món globalitzat com l'actual i amb les xifres multimilionàries que mou el futbol d'elit, tal vegada el millor que li podria passar al Barça seria convertir-se en més que un club...mundial!.

I parlant de Zapatero, quan vots no haurà perdut Ebre enllà exterioritzant a París la seva alegria pel triomf del Barça i fins i tot alçant la copa?. En tot cas, avui ZP s'ha desplaçat a Girona per obrir la campanya del referèndum de l'Estatut i mai fins ara un president del govern espanyol havia estat tan ben rebut a la ciutat. Ni els independentistes radicalíssims, els que fan fàstics d'ERC, han donat feina als mossos de la Tura.

I és que la gran família culé és plural i intergalàctica. “Som la gent del Barçaaaaaa”.

1 comentari:

Spirus ha dit...

L'absurditat del titular del diari As anava amb clares intencions polítiques i no esportives. Què Espanya no és Europa? És una provocació inecessària. Així mateix, el millor titular va ser el de l'Avui ja que reflectia el que vertaderament va succeir: "Patiment i Glòria". Això és el que tot Catalunya va sentir fins el minut 77 quan Eto'o marcava el gol de l'empat. Fins aleshores, tothom donava per perdut el match.