dijous, 20 d’abril del 2006

Si no vols caldo, dues tasses

Encara no fa un mes explicavem en aquest blog el que podríem batejar com el Principi de Saura. Segons el president d'Iniciativa i conseller de Relacions Institucionals, “el tripartit té una capacitat d'autodestrucció il·limitada” que a força de merders impedeix mostrar a l'opinió pública qualsevol tasca del govern.

Aquest principi s'ha tornat a posar en evidència les darreres hores amb la remodelació d'una tercera part de l'executiu català. En un país políticament seriós, un canvi d'aquesta naturalesa es portaria a terme amb una certa discreció i tranquil·litat i només en el darrer moment, amb totes les cartes ben lligades, s'hauria comunicat a l'opinió pública. En el país del Tripartit, en canvi, impera la rauxa, el campi qui pugui. Ja va ser així quan Maragall va intentar, per primera vegada i sense èxit, canviar no només els noms sinó també l'estructura del govern. Ho va provar de fer a la brava, sense consulta prèvia als partits, i tots ells – inclòs el PSC- li van aturar els peus constituint tot plegat la major humiliació i desautorització que pot patir un president.

Ahir a la tarda, Maragall va tornar a moure fitxa i, curant-se en salut, ho va fer amb el vistiplau de Montilla a qui, segons sembla, el resultat d'algun sondeig que indica una davallada en la intenció de vot pel PSC, va acabar de convèncer sobre la necessitat de donar un nou impuls a l'executiu sense esperar a fer-ho després del referèndum de l'estatut. El problema és que la crisi de govern es va filtrar als mitjans de comunicació abans de consensuar els canvis amb ERC i d'Iniciativa, provocant l'enrabiada de Saura, Carod i, sobretot, Puigcercós, a qui l'afer va enganxar fora de Barcelona.

I subratllem el malestar de Joan Puigcercós perquè la crisi ha tingut per ERC una doble dimensió: l'externa i l'interna. L'externa perquè els republicans, com Iniciativa, eren partidaris de no remodelar el govern fins després del referèndum. L'interna perquè Maragall exigia la sortida del conseller de Governació Joan Carretero, home de confiança de Puigcercós i mereixedor de totes les condemnes dels socialistes des del moment en que es va mostrar partidari de votar contra l'estatut i va criticar públicament a Zapatero.

Ahir a la nit, la direcció d'ERC tenia pendent donar resposta a dues qüestions: acceptar o no el calendari plantejat per Maragall i assumir o no la retirada de Carretero. Hi havia la certesa de que no es podia forçar de nou al president a fer marxa enrera tota vegada que això hauria suposat el trencament del Tripartit i la probable convocatòria d'eleccions anticipades, una idea en la que somnia dia si, dia també Artur Mas. Era doncs necessari trobar un substitut a Carretero que mantingués dins el govern l'equilibri entre el sector de Carod i el de Puigcercós.

La solució s'ha sabut aquest matí, quan ERC ha obligat a Maragall a acceptar l'entrada al govern d'un altre polític molt proper a Puigcercós: Xavier Vendrell, fins ara secretari general del conseller primer i alhora secretari d'organització d'Esquerra.

Si no vols caldo, dues tasses. Vendrell, protagonista directe de la recent polèmica sobre el cobrament de quotes per ERC a personal de la Generalitat, assumirà el càrrec de conseller de Governació i per a tant tindrà sota la seva responsabilitat la política relativa als funcionaris. A més haurà de nomenar al nou director de la Inspecció Laboral de la Generalitat, que serà l'encarregat d'aclarir l'afer de les quotes. És a dir, que Vendrell s'haurà de fer investigar a ell mateix per un subaltern i, alhora, la seva honorabilitat de conseller estarà pendent del que pugui decidir la Justicia sobre les pressumptes irregularitats comeses.

En resum, més munició per l'oposició facilitada per un Tripartit que segueix complint inexorablement fins el final de la legislatura el procés d'autodestrucció descrit pel Principi de Saura.

Il·lustració: acudit de Xavi Torrent publicat en El Punt.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Això de la investigació de les cartes serà com si l'assassi fes l'autopsia a la seva propia víctima.