dimecres, 12 d’abril de 2006

"Cuando dicen que el amor es pecado"

Cuando dicen que el amor es pecado”. Així es titula el bolero que dissabte va interpretar a l'ajuntament d'Ourense la cantant de fados, María do Ceo. Aquesta peça composta per l'humorista Moncho Borrajo va servir de banda sonora per el primer casament gai del PP: el del regidor de Cultura de la ciutat, José Araujo amb l'empresari Nino Crespo.

Poc després, durant el banquet celebrat a un pazo, alguns dels 350 convidats van posar-hi el toc d'humor amb el següent crit: “Aquest casament no és de penal! Aquest casament no és de penal!...

Efectivament, no han estat unes noces de penal, sinó un gol directe a l'ala més conservadora del PP, aquell sector que, durant la tramitació de la llei que regula els matrimonis homosexuals, va portar al Senat al psiquiatra Aquilino Polaino perquè expliqués unes teories, totalment descartades per la ciència, segons les quals l'homosexualitat és una malaltia. La famosa “anomalia genètica”, el “defecte en un cromosoma” que esgrimeix també Fraga quan parla del tema.

Precisament el successor de Fraga a la presidència del PP gallec, Alberto Núñez Feijóo va ser un dels convidats al casament. “Jo sóc un liberal i estic a favor de la llibertat sexual”, ha dit aquest exvotant del PSOE i de l'esquerra nacionalista, qui no ha dubtat en mostrar-se públicament en contra del recurs d'inconstitucionalitat presentat pel seu partit contra la llei.

Un altre dels assistents a la cerimònia i al banquet és el president del PP d'Ourense, José Luis Baltar, un polític singular, supervivent de la dictadura, que porta el seu populisme fins a les darreres conseqüències participant, diu la llegenda, a una mitjana de 50 funerals al mes. Baltar ha insistit en que el PP només es va oposar a l'ús del terme “matrimoni”, però ell s'ha mostrat “partidari” de “respectar” la llei.

L'alcalde d'Ourense, Manuel Cabezas, també del PP, a qui li va tocar oficiar el casament, ha declarat que està “orgullós d'haver casat a un amic”. Curiosament, mesos enrera, en el seu paper de senador va seguir la disciplina de partit i va votar contra la llei de matrimonis homosexuals. “Sóc absolutament respectuós amb el Codi Civil i amb la inclinació sexual de les persones”, ha dit ara sortint al pas de les crítiques del bisbe d'Ourense, Luis Quinteiro, que ha denunciat “l'exasperació pansexual” imperant a la societat espanyola i ha criticat als dirigents polítics gallecs assistents al casament per declarar-se cristians i vulnerar la doctrina de l'Església.

Una altra que també deu respectar la llibertat sexual de les persones és la diputada del PP en el Congrés Ana Belén Vázquez, que, com Cabezas, va assistir al casori després d'haver votat contra la regulació dels casaments entre persones del mateix sexe.

La dreta té aquestes coses: critica aferrissadament lleis com la del divorci, la interrupció de l'embaràs, els casaments gais, però un cop impulsades i aprovades per la resta de l'arc parlamentari, no dubta en fer-ne ús quan el tema li toca d'aprop. A Itàlia, un dels països més catòlics, apostòlics i romans, hi ha la mateixa hipocresia. Berlusconi s'omple la boca amb conceptes com “la santedat de la família”, però això no li va impedir, en el seu moment, divorciar-se i tornar-se a casar pel civil. Pier Ferdinando Casini, fins ara president de la cambra dels diputats i líder de la UDC, el partit hereu de la Democràcia Cristiana, és un cas similar: està separat de la seva primera dona, viu amb una altra però segueix defensant la família tradicional i no vol sentir a parlar de cap llei que reguli les parelles de fet.

Coses que passen, com diu el bolero, “cuando dicen que el amor es pecado”.