El tigre de Marbella

El tigre de don Juan contemplava tot el que succeïa des del darrera dels barrots de la seva gàbia. Sovint veia arribar l'amo en helicòpter acompanyat d'altres humans i la conversa que tenien incloïa paraules com “euros”, “comissió”, “terrenys”, “requalificació”, “blanqueig”, “banquer”, “jutge”, “alcaldessa”... Un reguitzell de mots que al tigre de don Juan no li deien gaire res. El felí somniava amb la selva dels seus ancestres, però s'havia de conformar amb la presó de luxe de la finca “La Caridad”, a San Pedro de Alcántara, un dels nuclis de Marbella. Allà, l'amo disposava de tot el luxe necessari per una vida de plaers: la residència principal, amb un saló de 300 metres quadrats, una casa pels convidats i una altra pel servei, una capella, una col·lecció d'obres d'art, un centenar de cavalls pura sang...

El tigre encara recorda amb esglai el dia en que va veure entrar a la finca a uns humans portant els caps dissecats d'un elefant, un girafa, tres ossos, una família de lleons, una zebra i un guepard. També hi havia el cos sencer d'un cocodril. “Son trofeus de cacera de don Juan”, va sentir que comentaven els treballadors.

La setmana passada hi va haver un moviment inusual a la finca. Un dia, de bon matí, el tigre va observar com s'apropaven a la seva gàbia uns humans armats i uniformats. Els va rebre amb un rugir esfereïdor. El felí estava de molta mala llet. Aquella nit havia tornat a somniar amb els espais de llibertat de la selva.

Però la realitat és crua i el pobre tigre no tenia ni idea i encara no ho sap que ha viscut enganyat tots aquests anys. L'autèntica selva no cal anar-la a buscar tan lluny: És a Marbella, on el seu amo, l'”assessor urbanístic” Juan Antonio Roca ha comprat voluntats i favors mentre el poder polític i el judicial miraven, fins ara, cap a un altre costat.

El tigre, sense saber-ho, tenia la gàbia en plena selva i el seu amo n'era el rei.

Foto: Un detall del "pavelló de cacera" de la finca de Roca a Marbella.