Deportar o regularizar
-
En el diario de ayer se informaba en páginas principales que Trump
movilizará al ejército para la repatriación masiva de inmigrantes y que el
Gobierno Sánc...
Fa 16 hores
divendres, 14 de setembre del 2007
Monstres d'oficina
Aquesta noia japonesa té capacitat per ser, sens dubte, la joia de la corona de qualsevol departament de comptabilitat. O tal vegada l'haurien de fitxar el ministre d'Economia Pedro Solbes i el conseller Antoni Castells per aconseguir que els números comencin a quadrar.
Si Billy the Kid era, amb la seva pistola, el més ràpid de l'oest, ella triomfa amb una eina més pacífica: una calculadora Casio. Aquí la teniu, en el vídeo de dalt, teclejant a una velocitat de vertigen, com si en la obtenció immediata de la suma final li anés la vida. Però és que amb això no en té prou sinó que la japonesa, a més, és capaç de parlar mentre fa anar la calculadora i també de teclejar simultàniament amb una màquina a cada ma.
No vull ni pensar com s'ho fa amb el mòbil per escriure SMS...
En el Japó deuen fer prendre alguna beguda especial a les secretaries perquè la seva eficiència no la demostren només sumant i restant. En el vídeo de baix en podeu veure una altra segellant a tota pastilla documents amb un tampó.
¿Les dues noies són autèntics monstres d'oficina o en realitat es tracta de noves versions del robot Asimo?
L'interrogant queda obert.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
2 comentaris:
Impresionant!
Hola!
No vull treure mèrits (en té molt, molt, sobre tot la del tampó), però "en
mis tiempos mozos", allà per les guerres púniques, feia el mateix (més o
menys), amb una Olivetti manual, aquelles de color blau que portaven una
maneta al costat de color negre que s'havia de fer servir cada cop que
posaves una xifra..
Tenia 14 anys i treballava en una farmàcia (de fet, la noia, m'ho ha
recordat). Cada més teníem que portar les receptes a la SS perque abonessin
la diferencia entre el que cobraven al client i el que ens cobrava el
laboratori. No se quina quantitat portàvem però eren milers de receptes,
segur, segurament desenes de .... Els preus en aquella època, tot i ser en
pessetes, portaven cèntims, vull dir que hi havia una tecla més. Tenia el
record de contar amb la maquina front a altres empleats de la administració.
Casi sempre hi havia diferencies, mai quadràvem uns amb altres i tenia que
"baixar" a Barcelona a fer els números altre cop (ja us podeu imaginar la
taula amb els feixos de les receptes i sumant com un descosit).
Feia volar la maquina .. però tot te un final, quan vaig començar amb les
calculadores electròniques vaig patir una davallada, el tacte es molt
diferent ... allà quan pitjaves, pitjaves i amb les noves, has de ser molt
més precís per no tocar dues tecles a l'hora (això de la noia te més mèrit).
Es el mateix que passa entre escriure amb una maquina manual o amb un
portàtil, el teclat es molt diferent.
De totes maneres, lo dicho, brutal. Una bona trobada
Publica un comentari a l'entrada