La Diada a Second Life

Soc jove, alt i prim com un espàrrec, llueixo barba i vaig vestit d'una manera prou informal com per fer creure que treballo a Google. En realitat no soc jo sinó el meu avatar (personatge) a Second Life. Em dic Absurd Tomorrow i aquesta matinada, coincidint amb l'11 de Setembre, he visitat l'illa del grup Catalunya-Secondlife, on s'estava celebrant la primera Diada virtual.

Arribo a misses dites, a les dues de la matinada, quan a la discoteca, el punt de la trobada, hi queda molt poca gent i el DJ anuncia que toca el dos perquè demà cal pencar. El noi té, això sí, el detall de deixar música preparada per una bona estona, la suficient perquè els més noctàmbuls puguem continuar ballant i xerrant que és, bàsicament, en el que ha consistit la festa.

Saludo a tothom, m'apropo a la pista, aprofito per fer alguna foto i començo a parlar amb Dea Hanni, una de les ànimes de Catalunya-Secondlife, un grup que ja compta amb més d'un miler de membres. M'explica que la festa s'ha iniciat a quarts d'onze de la nit i que hi ha hagut força assistents, fins el punt que en determinats moments ha quedat tancat l'accés de nous avatars a la “regió” en superar-se els límits tècnics de tràfic. Com a la vida real, a Second Life també hi ha limitacions d'aforament...

Parlant de projectes immediats, Dea Hanni m'acompanya amablement fins l'edifici del Museu d'Art, on ben aviat hi començaran a penjar quadres. “Ara estem fent la selecció dels artistes”. Li pregunto si els candidats són artistes professionals i em diu que sí. “Les obres que es podran veure al museu -afegeix- seran reproduccions de peces reals”.

A meitat de la conversa, començo a rebre fotos de la festa en el seu moment més àlgid, quan la pista de la disco era plena d'avatars. Intento fer captures de pantalla i en un moment determinat se'm penja la connexió a Second Live.

Són les tres de la matinada. Retorno al mon real per sopar, sortir a passejar amb el gos, veure un episodi de la sèrie australiana "Stingers: Infiltrados" i arreglar diversos problemes a l'edició del dia d'El Punt Digital que s'acaba de penjar a la xarxa.

A les sis retorno a l'illa de Catalunya-Secondlife per comprovar si encara hi ha algú. Es respira una absoluta tranquil·litat. La Catalunya virtual també dorm però hi trobo a Shusan Lisle, un avatar d'admirables formes femenines que causaria estralls en el món real. M'explica que ella ja ha dormit i que, abans d'esmorzar, ha decidit connectar-se per veure si quedava algú de la festa. Xerrem una estona més i, finalment, porto a descansar a Absurd Tomorrow. Per avui ja n'hi ha prou de virtualitats.

Foto 1: La pista de la disco en plena efervescència.

Foto2: A les dues de la matinada ja hi queda poca gent. Absurd Tomorrow apareix fotografiat d'esquena en primer pla.