Les pilotes dels Borbons

Un amable lector m'envia un enllaç que porta cap a la fitxa bibliogràfica d'un llibre titulat “Los Borbones en pelota”. Aquesta obra, de la qual ja en tenia notícia, va ser publicada l'any 1991 a Madrid per l'editorial El Museo Universal i conté bon nombre d'aquarel·les pornogràfiques i satíriques protagonitzades per la reina Isabel II, el seu consort Francisco de Asís, batejat pel poble amb el sobrenom de Paquita Natillas, Carlos Marfori (governador de Madrid, intendent de palau, favorit i amant de la reina); sor Patrocinio (coneguda com “la monja de las llagas”); el pare Claret (confessor de la reina); el brevíssim president del consells de ministres Luis González Bravo (només va ocupar aquest càrrec cinc mesos), la infanta Isabel, el rei Napoleó de França etc.

Les pintures pujades de to que presenten als protagonistes copulant de mil maneres possibles i compartint fins i tot plaer amb animals, van acompanyades de comentaris irònics:

“Sentada está en su poltrona con chulo, cetro y corona”, es pot llegir sota la il·lustració que podeu veure a dalt.

O aquesta altre a la pintura de baix: “Por probar de todo...de tirarse un pollino encontró modo”

Les 89 aquarel·les van començar a circular per Madrid després de la caiguda d'Isabel II, que va haver d'abandonar el tron reial a conseqüència de la revolució de La Gloriosa del 1868. Les pintures apareixien signades per SEM, V.SEM o SEMEN, uns pseudònims que anys més tard es va saber que amagaven a un il·lustre conegut: el poeta Gustavo Adolfo Bécquer, autor dels textos i d'alguns dels dibuixos, i el seu germà Valeriano, responsable de la majoria de les aquarel·les.

El llibre esmentat abans, del qual el 1996 en va sortir una altra edició a càrrec de l'editorial Compañia Literaria S.L., ha permès doncs recuperar aquesta col·lecció d'il·lustracions satíriques contra els Borbons, acompanyada d'unes anàlisis a càrrec Robert Pageard, Lee Fontanella y María Dolores Cabra Loredo.

He parlat de l'enllaç cap a la fitxa bibliogràfica, però no he explicat a quina biblioteca correspon: es tracta del catàleg de llibres que es poden trobar a la biblioteca de l'Institut Cervantes de Nova York, una institució pública del govern espanyol regida per un patronat que té com a president d'honor ni més ni menys que al rei Joan Carles.

En el seu mail, el lector que m'ha enviat l'enllaç es fa les següents preguntes:

Si la mordaç portada sobre els prínceps d'Astúries a la revista 'El Jueves' (18-7-2007) va escandalitzar al fiscal Cándido Conde-Pumpido i al jutge Juan Del Olmo, ¿què pensaran d'aquest llibre conservat a l'Institut Cervantes de Nova York?

¿S'atreviran Pumpido i Del Olmo a tancar l'Institut Cervantes, el major ens de promoció internacional de la seua pròpia llengua, això és, la castellana (perdó,l'espanyola)? ¿O solament segrestaran tots els exemplars que queden d'aquesta joia visual de la promiscuïtat i l'erotisme majestàtic?

Més val no donar idees als fiscals quan darrerament la seva font d'inspiració l'acostumen a trobar a determinada premsa madrilenya, però en tot cas l'article 490 del Codi Penal estableix, en el seu apartat 3, el següent:

El que calumniare o injuriare al Rey o a cualquiera de sus ascendientes o descendientes, a la Reina consorte o al consorte de la Reina, al Regente o a algún miembro de la Regencia, o al Príncipe heredero de la Corona, en el ejercicio de sus funciones o con motivo u ocasión de éstas, será castigado con la pena de prisión de seis meses a dos años si la calumnia o injuria fueran graves, y con la de multa de seis a doce meses si no lo son.

Si la fiscalia es posa a buscar entre els “ascendientes”, encara por arribar a Isabel II i la seva Cort de plaers. El següent pas seria demanar l'obertura d'un procés per injuries, a títol pòstum, contra els germans Bécquer i contra les empreses que van editar el llibre i, si volen ser més papistes que Papa, exigir al rei que ordeni la retirada dels exemplars de l'Institut Cervantes.

Clar que en aquest cas, també caldria procedir a eliminar les aquarel·les originals que es conserven a a Madrid a la Biblioteca Nacional. Una operació que en cap circumstancia es podria fer amb foc perquè, si com estem veient aquests dies, cremar una imatge del rei constitueix delicte d'injúries (una anècdota infantil convertida en problema d'estat), fer el mateix amb el kamasutra d'Isabel II tindria l'agreujant d'un delicte portat a terme per funcionaris públics.

Mal assumpte.