Excel·lent el gag d'ahir a “Polònia” amb el “rei” (Toni Albà) cremant alguna de les seves fotos -una d'elles amb en Franco- , els Mossos detenint-lo per injuries a la Corona i en Toni Soler oferint-li un cafè roent.
A mi, que voleu que us digui, el foc m'agrada més per fer costelles a la brasa que no pas per encendre la política. Les flames, per pacífiques que siguin, sempre transmeten una imatge de violència i són contraproduents en un clima com el peninsular, tradicionalment afectat pel risc d'incendi. Ara Girona i, per extensió, Catalunya, sembla que estigui poblada per piròmans, quan en realitat els autèntics incendiaris escriuen cada dia a determinats diaris de Madrid i fan predicots per l'emissora dels bisbes. La mateixa dreta que més d'una vegada ha criticat a la Corona per la poca sintonia que Joan Carles tenia amb l'Aznar, ha utilitzat ara el fet anecdòtic, minoritari i políticament infantil de la crema d'algunes fotos del rei a la plaça del Vi de Girona per llançar gasolina a la flama i intentar socarrimar al tripartit català -com a responsable de l'ordre públic- i al govern Zapatero per “donar ales a l'independentisme”.
I en tot aquest afer, alguns fiscals i jutges de l'Audiència Nacional hi acaben jugant un paper patètic transformant una anècdota en problema d'estat i convertint en herois als que són objecte de la persecució. Mai l'accés al cim de l'heroïcitat havia requerit eines més barates: un encenedor, líquid inflamable i unes quantes imatges fotocopiades.
Per acabar-ho d'adobar, l'aparell judicial pretén que els periodistes ens convertim en col·laboradors de la policia en un afer com aquest que és estrictament polític. Els Mossos s'han passat dos dies pressionant als mitjans de comunicació gironins perquè els entreguessin tot el material gràfic obtingut dissabte passat en motiu d'una nova concentració a Girona durant la qual es van cremar més fotos del rei. El jutge Fernando Grande-Marlaska vol que els Mossos identifiquin als “incendiaris” i per això és necessari disposar del màxim nombre de fotos i de vídeos. Algun mitjà extremadament obedient ha optat per entregar tot el material, mentre que altres han sortit del pas posant en mans de la policia només les imatges publicades o difoses. “La resta del material no el guardem perquè les Gb de disc dur son cares”, ha estat l'excusa emprada per defugir qualsevol acusació d'obstrucció a la Justícia.
L'únic que s'havia negat en rondó a entregar cap foto és el fotògraf freelance Jordi Ribot, qui, avui mateix ha hagut de comparèixer a l'Audiència Nacional, acompanyat per Narcís Genís, amic i company d'El Punt i president de la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes. Ribot s'ha compromès, si us plau per força, davant el jutge Grande-Marlaska a donar el Mossos tot el material. Havia entrat a l'Audiència Nacional com a testimoni i en podia haver sortit com a acusat quan només és un professional que s'ha limitat a fer la seva feina, el lliure exercici de la informació recollit a l'article 20 del text constitucional. Ahir, uns setanta professionals es van concentrar a Girona per donar-li suport i també ho han fet el Col·legi de Periodistes, el Grup de Periodistes Ramon Barnils i el Sindicat de Periodistes de Catalunya.
Té tota la raó el SPC quan en el seu comunicat afirma que “no és tasca dels periodistes fer la feina que correspon als cossos de seguretat de l'Estat, sinó treballar pel dret a la informació dels ciutadans”. I també quan adverteix que el requeriment per entregar el material gràfic és “un greu atemptat a la condició dels periodistes, perquè en propers esdeveniments els participants poden veure els treballadors de la informació més com a policies que com a informadors”.
Una cremada de quatre fotos que no hauria merescut més que alg
unes ratlles a la premsa comarcal s'ha convertit en un afer d'interès estatal, un incendi que ja té tres fronts: el polític, el judicial i el periodístic i que s'està estenen per diferents territoris: avui mateix, a la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona, quatre encaputxats han cremat una pancarta de més de tres metres d'alçada amb el dibuix del rei.
I com que el símbols, sacralitzats a la Constitució i al Codi Penal, són material altament inflamable, la polèmica, ben segur, durarà molts dies.
Sort n'hi ha de programes com “Polònia” i de Mossos d'Esquadra com els que dimecres a la festa major del Prat de Llobregat van identificar a uns joves que cremaven uns fulls amb la foto de l'actor Toni Albà caracteritzat de rei. I això que ni la Constitució ni el Codi Penal diuen res sobre l'obligació de preservar la imatge dels imitadors!
Entrades
1 comentari:
Els periodistes no us podeu queixar gaire, perquè a Birmània la junta militar mata els periodistes i aquí el TOP només no els deixa viure.
Publica un comentari a l'entrada