El rei sopa al barri

El meu amic Kiko és un individu de costums ben arrelades i avui està molt emprenyat perquè no ha pogut fer el seu passeig diari per la riba del Ter. Com cada migdia, ha sortit de casa ben cofoi i amb ganes de caminar i córrer, però quan s'apropava al pavelló de Fontajau, els mossos li han barrat el pas. Li han explicat que el rei Joan Carles és avui a Girona i que al vespre soparà amb els empresaris al pavelló.

“Ho sentim, però per raons de seguretat no podem deixar passar a ningú. Haurà d'esperar fins a demà”.

En Kiko ha girat cua, s'ha posat al meu costat i mirant-me amb el rostre ben seriós ha deixat anar unes quantes exclamacions d'indignació. “Coses com aquesta -ha dit- són les que marquen la ideologia del pobles. Tu ja ho saps: una part de la meva família té arrels britàniques i per a tant sempre ens hem mirat amb bons ulls la institució de la Corona. Ara bé, això que ha passat avui és inconcebible. La Monarquia ha de servir per vetllar per les tradicions i les costums dels seus súbdits i avui, per culpa del rei, m'he vist obligat a trencar amb el meu hàbit de passejar pel costat del riu. De cap de les maneres es pot admetre!”.

Veient-lo tan excitat, he intentat apaivagar el seu mal humor passant-li la ma pel clatell i explicant-li que actualment, en un món castigat per la violència, la seguretat és un dels factors que més s'han de cuidar en una visita de les més altes autoritats de l'estat.

En Kiko, però, m'ha aturat en sec: “No diguis més bajanades. A partir d'aquest moment serè republicà, com els meus avantpassats de la branca familiar catalana”.

Han passat unes hores i ara -mentre escric aquest post- tinc a l'amic ajagut als meus peus rosegant amb ràbia un os. En Kiko pesa 34 quilos i és una barreja força contundent i peluda de setter anglès i de mastí dels Pirineus. Si m'he de creure el que m'explica, durant el seu primer any i mig de vida a les instal·lacions de la protectora era monàrquic, però ara, mira per on, amb cinc mesos residint a casa i amb un dia força diferent per la visita del rei al barri, s'ha fet republicà.

Sospito que demà, quan passem a prop del pavelló, deixarà anar un somriure malèvol, xiularà l'himne de Riego i, amb perdó, s'hi pixarà a gust.