Planificar un robatori de pel·lícula és una tasca que requereix posar en funcionament un mínim de neurones, però com que la d'intel·ligència no es pot robar, hi ha lladres que afronten el repte amb la infraestructura cerebral pròpia d'un personatge de dibuixos animats.
Fa uns dies, un espanyaportes va entrar en un edifici de la ciutat colombiana de Bucaramanga. El pispe anava armat amb un pistola però va acabar a l'hospital maleint-se els fracturats ossos per la seva mala sort: havia intentat robar en una acadèmia de karatekes.
Un incident similar li va passar a un rapinyaire de Tòquio quan, ben cofoi i amb la confiança de la feina ben feta, s'estava emportant la recaptació d'un gimnàs. Era a punt de sortir al carrer quan de sobte va trobar el pas barrat per un lluitador de sumo d'1,80 metres d'alçada i 131 quilograms de pes. El lladregot va quedar glaçat, però en qüestió d'instants es volia fer fonedís: una vintena de gegants més el van envoltar i entregar a la policia, sense que en aquest cas es tinguin notícies de cap fractura important.
Els lluitadors de sumo, amb aquests calçots ridículs i aquesta massa corporal infinita, sempre m'han semblat unes criatures que -com canta Raimon- no poden ser d'eixe món. Segur que són d'una altra dimensió, d'un territori on immenses granges, amb sistemes de seguretat a prova d'escurabosses, desafien la doctrina de l'Església creuant humans amb pollastres. Els podeu veure en el següent vídeo, però si ho feu, la imatge us perseguirà cada vegada que aneu a comprar un pollastre a l'ast.
Entrades
1 comentari:
T'ho juro, és cert, el vaig veure l'altre dia, el veig ara, i no puc veure el pollastre a l'ast, com m'agradava... I ara què, com m'ho faré el dies de dieta espartana sense el pollastre al forn, a l'ast... Fora bromes, salut!
Publica un comentari a l'entrada