dijous, 5 de juny de 2008

Polítics a l'ombra




Reunió entre el candidat republicà a la presidència del Estats Units i el representant d'una de les organitzacions religioses cristianes més poderoses i influents del país. El portaveu religiós li exigeix al candidat que si vol obtenir el suport electoral del clero s'ha de comprometre a designar jutges pro-vida quan arribi a la Casa Blanca. El veterà polític, que sent una profunda repugnància cap al personatge en qüestió, se'l treu del damunt donant-li la seva paraula que ho farà així.


Poc després, el representant eclesial trenca la confidencialitat de l'acord filtrant-lo a la premsa i, immediatament, la qüestió és debatuda en una reunió de treball del candidat republicà amb els seus assessors. Tots ells queden sorpresos quan el presidenciable treu importància al seu compromís verbal:


He mentit a un mentider. A un miserable. Ell és el problema d'aquest partit. Ell és el problema!. No jo. Digueu a aquest monstre que el Senat nord-americà és el que proposa i aprova als jutges. No el clero. Si volen opinar sobre l'elecció dels jutges, que es presentin per senadors!”.


El protagonista de l'escena no és John McCain sinó el fictici senador Arnold Vinick (un extraordinari Alan Alda) que a la setena temporada d' “El ala oeste de la Casa Blanca” (AXN) es presenta a la cursa electoral en representació del Partit Republicà.


Les seves paraules m'han fet pensar amb Barack Obama, que acaba de vèncer Hillary Clinton a les primàries demòcrates i que serà el primer candidat negre a la presidència dels Estats Units. Obama s'ha hagut de donar de baixa de la congregació protestant de Chicago de la qual formava part des de feia una vintena d'anys – l'Església Unida de la Trinitat de Crist- pel to políticament incendiari i racista (en aquest cas contrari als blancs i a Clinton) d'algun dels sermons. Unes idees que el candidat demòcrata no pot permetre que apareguin vinculades a la seva persona si vol aplegar prou vots per accedir a la Casa Blanca.


En un país com els Estats Units, els lobbys religiosos, econòmics i polítics pressionen de valent als candidats i aquests han de saber trobar el punt just entre els seus principis i els seus interessos electorals (vegis les declaracions d'ahir d'Obama favorables a Israel).


I és en aquesta lluita, on un candidat, fart de rebre constants pressions, pot acabar dient, sempre de portes endins, paraules similars a les del presidenciable republicà d'”El ala oeste de la Casa Blanca”.


Qui sap si en alguna de les reunions amb els seus fidels marianistes, Rajoy ha llençat l'aparell de ràdio per la finestra, ha esparracat “El Mundo” i, imitant a Arnold Vinick, ha pronunciat la següent sentència: “Si Losantos, Pedro J. i Rouco volen fer política, que es presentin a les eleccions!


Quins temps aquells en els que tot valia a la dreta per impulsar Mariano cap a La Moncloa!


Vídeo: Escena de la reunió del candidat republicà amb els seus assessors (en anglès).

1 comentari:

moz ha dit...

Llegint aquesta entrada ràpid ja estava per fer-me fan de John McCain... però ja veig que la separació entre església i estat forma part de la política-ficció. O potser d'un gènere més ampli i abstracte al que podríem anomenar realitat-ficció o elquehauriadeser-ficció...?