diumenge, 29 de juny de 2008

Granada, calor i gols


Una escapada a Granada m'ha donat raons prou convincents per estar els darrers dies desconnectat del blog. Un punt i a part breu però recomanable per trencar una mica la monotonia del dia a dia enganxat a la xarxa. Amb el Ryanair i manta (versió popular i moderna del clàssic “carretera i manta”) m'he apropat altre cop a les diverses empremtes històriques marcades a cada una de les pedres d'aquella ciutat: al-Àndalus, Reconquesta, àligues imperials, creus poderoses, intensa vida comercial, turística, cultural i universitària...

L'ahir i també el penúltim avui, el bram dels gols de la selecció espanyola contra els russos pujant des de tots els barris de Granada fins a les coves dels gitanos de Sacromonte.

Contemplant des d'allà dalt com les darreres llums del dia pentinaven l'Alhambra i el Generalife, dijous érem, sens dubte, els únics éssers vius en quilòmetres a la rodona no sotmesos a l'encanteri de la roja. Mancats de futbol de primera, els granadins s'han abraçat a la selecció.

I la calor...

Déu n'hi do quina calor!

Abans de sortir cap a Granada no vaig tenir temps de penjar en aquest Diari de l'Absurd un comentari irònic sobre el títol del llibre que acaba de publicar el meteoròleg Tomàs Molina: “L'any que el meu avi va veure ploure”. El procés literari és llarg i laboriós. Es comença escrivint un llibre com aquest en plena sequera (un factor que sens dubte influeix a l'hora de posar-hi títol) i arriba a les llibreries amb els pantans força plens i quan ja es parla d'una de les primaveres més plujoses de la darrera dècada a Catalunya i la més humida dels darrers 37 anys a l'estat espanyol.

Volia, deia, ironitzar sobre el títol de l'obra d'en Tomàs Molina comparant-lo amb el d'un altre llibre menys recent però més premonitori de com han anat les incidències climàtiques dels darrers mesos: “Si no plou, plourà”, de la popular dona del temps Mònica López, mite sensual-meteorològic que acaba de fer el salt de TV3 a TVE, en substitució del veterà José Antonio Maldonado.

Però després d'haver patit a Granada l'onada d'aire calent d'origen africà que afecta Andalusia, amb temperatures properes als 40 graus, m'estalviaré d'afegir cap nota d'humor sobre l'avi d'en Tomàs Molina. No fos que, pujant, pujant, el forn saharià segueixi els avions de Ryanair cap a Girona, es situï permanentment damunt les nostres contrades per fer costat al senyor Anticicló i, suant la cansalada, acabem reobrint la caixa dels trons sobre les urgències de l'aigua.


Foto: L'Alhambra vista des del Sacromonte. / T. Dalmau