Crisi per Ceuta i Melilla

Les botigues de Ceuta i a Melilla han esgotat les banderes d'Espanya i les samarretes i polseres amb els colors nacionals davant l'estada que demà inicien els reis a les ciutats autònomes. La visita té una gran singularitat ja que fa 80 anys que un monarca espanyol -Alfons XIII, el 1927- no trepitja aquests territoris africans.

Joan Carles i Sofia han trigat 37 anys en tornar-hi després de la visita que hi van efectuar, en vida de Franco i com a prínceps d'Astúries, el 19 i 20 de setembre del 1970. Aquella vegada hi van anar a bord del destructor "Roger de Lauria" i acompanyats del ministre de l'Exèrcit, el general Juan Castañón de Mena, per celebrar el 50 aniversari de la fundació de la Legió.

L'interès polític i diplomàtic de no introduir elements de discòrdia a les sempre complicades relacions amb els veïns del sud havien fet aconsellable anar ajornant el viatge dels reis a dues ciutats que sempre han estat reclamades pel Marroc i que la dreta ha considerat com un dels màxims símbols d'espanyolitat.

Amb l'anunci del viatge ha passat el que era previsible: una nova crisi diplomàtica amb Rabat -Mohamed VI ha retirat el seu ambaixador a Madrid- i una gran ovació de la dreta espanyola amb el PP al capdavant, que és el partit que guanya les eleccions a Ceuta i a Melilla.

En el ministeri d'Assumptes Exteriors, dirigit per Miguel Ángel Moratinos, intenten fer creure que la diplomàcia espanyola no s'esperava una reacció marroquina tan contundent com ho és el pas previ a la ruptura de relacions, però era de calaix que Rabat no podia tancar els ulls davant la visita reial i encara menys després que el jutge Garzón es declarés competent per investigar a alts càrrecs marroquins pels delictes de genocidi i tortures en el Sahara Occidental.

La premsa del Marroc interpreta la visita de Joan Carles i Sofia com la reacció espanyola davant la decisió de Rabat de signar contractes amb França per valor de 3.000 milions d'euros, entre ells la construcció del primer tram del tren d'alta velocitat entre Tànger i Kenitra. L'acord amb Sarkozy deixa de banda les ofertes presentades per constructores espanyoles, entre elles OHL, famosa pels esvorancs a les obres de l'AVE a l'entrada de Barcelona, i aquesta predilecció per França hauria provocat un atac de gelosia a Madrid, sobretot tenint en compte que el Marroc és el primer destinatari de l'ajud espanyol al desenvolupament.

Obliden, però, que per moltes raons, entre elles ETA, Madrid és la primera interessada en mantenir excel·lents relacions amb París.

Les coses poden ser molt més senzilles: després de mesos de crítiques i de polèmica entorn de la Corona espanyola, la Casa del Rei necessitava fer un pas endavant per recuperar la iniciativa i, de comú acord amb el govern Zapatero, s'ha optat per la via patriòtica: la visita a les úniques ciutats que encara no han rebut a Joan Carles i Sofia com a monarques.

Demà i demà passat veurem als reis aclamats pels ciutadans de Ceuta i Melilla, com ja ho van ser el 1970, i a les autoritats marroquines escenificant el seu enuig mentre algú proposa fer una nova Marxa Verda. Però lluny de les càmeres, a la rebotiga de la política, Moratinos i el seu col·lega Taeib Fassi-Fihri, així com Joan Carles i Mohamed VI, estaran pactant els termes del retorn a una pau diplomàtica que interessa a les dues parts.

¿Qui els havia de dir als autors de la portada d'El Jueves, als independentistes que cremen banderes espanyoles, a Federico Jiménez Losantos, a Jaime Peñafiel i al senador del PNB, Iñaki Anasagasti que amb les seves crítiques a la Corona acabarien provocant una crisi amb el Marroc?

Foto: Joan Carles i Sofia visitant Melilla el 1970. / El País /Tercio Gran Capitán de la Legió.