dimarts, 31 de gener de 2006

La política i les cagarines


Divendres, en Zapatero va patir una gastroenteritis vírica just abans d'entrevistar-se a La Moncloa amb en Maragall. Segons el secretari d'estat de Comunicació, Fernando Moraleda, la reunió va ser “extremadament cordial i satisfactòria” però va durar poc més d'una hora. És a dir, va ser més que curta, curtíssima. I és que els intestins, quan es deixen anar, no perdonen (fitxeu-vos amb la cara que fa Zapatero a la foto d'AP).

Cagarines és més o menys el mateix que pateixen els parlamentaris del PSC cada vegada que a la cambra catalana el president de la Generalitat puja a la tribuna d'oradors, mira cap als bancs convergents, posa cara seriosa i amenaça amb explicar-los un conte. “Els he de dir una cosa” i automàticament els intestins d'Iceta i companyia entren en tremolors esperant el fatal desenllaç: “Vostès tenen un problema!”.

La síndrome del 3 per cent encara és viva i ho serà fins que en el futur la cuina dels pactes, aquella que té el foc encès a Madrid, allunyi a Mas del seu actual càrrec de cap de l'oposició i Duran es passegi per Europa com a ministre d'Assumptes Exteriors. Aleshores, quan qui sap on serà Maragall, els budells de Zapatero, Iceta, Montilla i Manuela de Madre reposaran una estona tranquils a l'espera de futures tempestes intestinals provocades pel contrast agredolç de programes , ideologies i pàtries. Arribarà el dia i serà en aquell moment crític quan pels cels de La Moncloa i del Palau de la Generalitat creuarà, com un llampec, un pet amb cua.

I algú tirarà l'aigua de la cisterna del wc pensant amb cuinar nous pactes.