
M'ha cridat l'atenció el mètode que, segons Michenaud, utilitza la seva empresa quan és contractada per la multinacional de torn:
“Portem a terme cerques cada segon, a partir de paraules clau. Quan apareix un fitxer piratejat, recuperem la seva signatura digital, les dades del primer divulgador (pseudònim, direcció IP, hora i dia) i descarreguem l'arxiu per verificar el delicte”.
Amb la llei a la ma, és sabut que ni tan sols la policia pot cometre o incitar a cometre un delicte amb l'objectiu de posar a la garjola a uns delinqüents. La prova obtinguda seria invalidada pel jutge, els presumptes culpables sortirien en llibertat i els policies podrien ser expedientats i processats.
Si els tècnics de CopeerRight Agency descarreguen arxius amb l'Emule o amb programes similars (i per a tant els comparteixen automàticament i des del primer moment amb altres usuaris) cometen ells mateixos el presumpte “delicte” que pretenen perseguir i obtenen una “prova” legalment inútil.
Al menys aquesta em sembla que podria ser una bona línia argumental per un advocat defensor que s'hagi d'enfrontar a la CPR Agency, una empresa que, per cert, no dubte en reconèixer oficialment que estan omplint les xarxes P2P amb fitxers falsos que tenen el mateix pes que els originals però que l'únic que contenen és un anunci anti-pirateria.
Se'ls ha de donar les gràcies perquè hi ha altres mètodes pitjors i força habituals com els d'amagar un virus dins els fitxer compartit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada