dimecres, 11 de gener de 2006

El ball dels jutges

El president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Francisco José Hernando té en alta estima la gran tradició dels anomenats balls regionals, allò que a l’època d’en Franco s’aglutinava sota la denominació de Coros i Danzas de la Sección Femenina. Ahir, seguint els passos del colpista preventiu tinent general Mena, però utilitzant en lloc dels tancs la dansa, va voler aportar el seu granet de sorra a les crítiques que una part del funcionariat de luxe, que paguem entre tots, dedica a la reforma de l’Estatut.

En una conferència organitzada per Europa Press, Hernando es va mostrar una vegada més contrari a que el coneixement del català sigui obligatori per tots els membres de la carrera judicial que exerceixen a Catalunya, tal i com preveu l’Estatut. El president del Tribunal Suprem va venir a dir que els jutges, com els pilots de Formula 1 i els artistes de circ, sempre estan de pas cap a altres destins i va afegir textualment que «el que no veig és que se li hagi d'imposar a ningú el coneixement d'una llengua que després no té una projecció positiva en altres aspectes de la vida».

Tot i això - va afegir Hernando amb to condescendent – si jo exercís a Catalunya aprendria el català, però com un enriquiment personal, igual que si estigués a Andalusia m’agradaria aprendre a ballar sevillanes”.

Tenint en compte doncs el paral·lelisme que existeix entre les llengües i les danses, proposo als polítics que remenen les cireres en la negociació de l’Estatut que considerin la possibilitat d’incloure un article 33 bis que quedaria de la següent manera:

Per a garantir el seu enriquiment personal, els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil i el personal al servei de l’Administració de justícia, per a prestar llurs serveis a Catalunya, han d’acreditar, en la forma que estableixen aquest Estatut i les lleis, que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient de les danses oficials, que els fa aptes per a complir les funcions pròpies de llur càrrec o de llur lloc de treball.

D’aquesta manera, si finalment s’aprova l’Estatut, els jutges, fiscals, advocats i la resta de personal de l’administració de Justícia ballaran cada dia sardanes, jotes, sevillanas, muiñeiras, seguidillas, fandangos, parrandas i mil danses més, omplint de joia i alegria els nostres jutjats. Augmentarà la seva autoestima i mai més tornaran a demanar un canvi de destí, amb la qual cosa aleshores sí que els valdrà la pena aprendre català. I tot haurà estat gràcies a l’aportació de Francisco José Hernando, president del Tribunal Suprem i mereixedor de la Creu de Sant Jordi.