dimarts, 24 de gener de 2006

Plantofada del The New York Times al PP

El diari nord-americà The New York Times dedica avui una bona plantofada al PP. En un editorial titulat “Troglodites a l'exercit espanyol”, l'influent rotatiu es refereix al polèmic discurs del tinent general José Mena Aguado en el qual amenaçava amb una intervenció militar si la reforma de l'Estatut superava els límits de la Constitució.

The New York Times subratlla que “és un principi bàsic de la democràcia que els oficials de l'Exercit no desafiïn públicament la legitimitat dels governs electes ni parlin d'anar amb les seves tropes cap a la capital per abatre les decisions del Parlament”.

Després de recordar que la història espanyola del segle XX obliga a prendre's seriosament aquestes amenaces, el diari aplaudeix la destitució i arrest del militar: “La resposta del Govern de centreesquerra del primer ministre, José Luís Rodriguez Zapatero , ha estat adequadament ferma”.

En contraposició, The New York Times critica el trist paper jugat en aquest tema pel PP: “Lamentablement, el Partit Popular, de centredreta, el principal grup de l'oposició, sembla més interessat en excusar als militars que en defensar l'ordre democràtic en el que té un interès vital”.

El rotatiu afirma que la Guerra Civil espanyola “va començar quan uns militars dretans es va revoltar contra un Govern electe d'esquerres que era considerat per ells il·legítim i massa respectuós amb els separatistes regionals”. En aquest sentit, subratlla que, una vegada superada la dictadura franquista, tant la societat, com els polítics i els militars espanyols han fet un llarg camí moderant els punts de vista i aprofundint el compromís amb la democràcia.

Però, segons The New York Times, el PP mai no ha acceptat la pèrdua de les eleccions: “El Partit Popular ha tingut molt de temps per recuperar-se de la seva derrota electoral de fa dos anys, dies després dels atemptats contra els trens de rodalies a Madrid. Mai no ha acceptat la legitimitat democràtica d'aquesta votació. És hora de que el Partit Popular avanci. La democràcia espanyola necessita i mereix un suport rotund dels dos partits”.

Aquest editorial s'afegeix al que va publicar fa uns dies The Economist en el qual el setmanari britànic es mostrava favorable a l'aprovació de la reforma de l'Estatut i a modificar l'article 8 de la Constitució per evitar qualsevol excusa d'intervenció militar. Al mateix temps acusava a la política del PP i concretament a l'etapa de José María Aznar d'haver bloquejat el diàleg amb els nacionalistes i d'haver promogut d'aquesta manera el secessionisme al País Basc i a Catalunya.

Esperar, com demana The New York Times, que el PP avanci per un camí diferent és com imaginar que els ases poden volar. Avui mateix, Rajoy ha anunciat que el Partit Popular recollirà mig milió de vots per promoure una iniciativa legislativa popular que permeti sotmetre a referèndum a tota Espanya la reforma de l'Estatut català.És un pas més en l'escalada de la tensió política que impulsa des de fa temps la dreta espanyola.

El portaveu parlamentari del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba no ha tardat gens ni mica a recordar-li a Rajoy que els estatuts d'autonomia són lleis orgàniques i que l'article 87.3 de la Constitució impedeix presentar iniciatives populars contra aquest tipus de lleis. Segons Rubalcaba, aquest ha estat el quart engany de Rajoy sobre l'Estatut després de dir que és una reforma constitucional encoberta, que significa la ruptura d'Espanya i que el finançament és insolidari.

Té tota la raó el portaveu socialista quan afirma que “l'estrategia del PP davant l'Estatut és la història d'una gran mentida”.

Mentrestant des de Barcelona arriben rumors sobre una possible dimissió del president del Partit Popular de Catalunya, Josep Piqué, cansat de picar ferro fred davant la direcció estatal del partit per promoure un estil moderat d'entendre la política.

3 comentaris:

bado ha dit...

felicitats toni Dalmau, com sempre molt ben explicat!

Pere Castells ha dit...

Caram .... cada cop costa mes calificar com escrius ... em sumo a les felicitats d'en Bado.

Aquesta es molt, molt bona ... per un cantó no m'agrada el comportament del PP però per altre ... que coi, que se la fotin, espero.

moz ha dit...

No em considero afí a les idees del sr. Piqué, però val la pena aplaudir-lo per promoure una política més aviat moderada en contrast amb els seus companys espanyols (els troglodites del Times)... Des de quan es forcen dimisions per ser demòcrata? Això demostra que la transició no ha tingut lloc, almenys en gran part del PP...
I de pas sigui dit que no em sembla bé l'estatut de fira que ens han entabanat entre el PSOE i CiU...