dissabte, 14 de gener de 2006

Militars, mares i senyores que fumen

Concentrar en els estrets límits d’una columna d’opinió a militars, mares i senyores que fumen és un còctel periodístic condemnat a provocar tensions. Ja el 1905, un acudit sense mares ni meuques però amb uniformats amb l’autoestima baixa per les derrotes colonials va ser l’origen de l’assalt, per part d’un escamot de la guarnició de Barcelona , contra les redaccions del “Cu-Cut!” i del diari la “Veu de Catalunya”, publicacions de la Lliga. Els locals van quedar destrossats, el setmanari satíric va ser suspès per cinc mesos i el govern Maura va promulgar la Llei de Jurisdiccions que posava en mans de la justícia militar tots els delictes contra els símbols de l’Estat. Com a reacció a aquesta llei, els partits catalanistes es van aplegar en el moviment Solidaritat Catalana.

Molts anys més tard, el 1974, amb en Franco encara viu, al periodista Josep Maria Huertas Claveria se li va acudir tocar l’ull de poll a les vídues dels militars, insinuant en un reportatge que algunes d’elles podien haver regentat “meublés” de Barcelona, els locals confortables, elegants i discrets on les parelles fruïen del sexe sense haver passat per l’altar. L’afer va provocar un notable enrenou i el juny del 1975 el periodista va ser jutjat per un consell de guerra i va passar més de 9 mesos a la presó. Com a acció de protesta es va portar a terme la primera vaga de premsa des del 1939.

Ara, en plena polèmica de l’Estatut agreujada pel discurs del tinent general José Mena Aguado, el columnista de l’Avui Iu Forn ha volgut carregar contra el colpisme preventiu, que és aquell que utilitza l’amenaça verbal per fer avortar possibles canvis legislatius, en aquest cas la reforma de l’Estatut de Catalunya. A l’edició de dijous, el periodista va escriure una columna titulada “Manual del bon colpista”, en la qual amb to irònic i amb força mala llet, feia algunes suggeriments a uns hipotètics militars colpistes que entressin a Barcelona.

Entre altres coses escrivia el següent:

Recordin que l'ordenança de civisme de BCN prohibeix la pràctica de la prostitució en segons quins supòsits. Per tant, millor que vinguin sense les seves mares

Sort n’hi ha hagut que en el seu article el columnista només s’ha referit a l’arma de caballeria, la de Mena Aguado, i no hi ha inclòs "invasors" aeris perquè amb el to desmesurat que anava agafant l’article, Iu Forn podia haver acabat esmentant aquella cançó que cantava a finals dels anys 70 Quico Pi de la Serra i que portava per sorprenent títol “Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol”.

Per sort, dèiem, no ho ha fet així i s’ha limitat als tancs, però la reacció de l’estament militar ha estat dura. El cap de l’Estat Major de la Defensa, Félix Sanz, el mateix que l’octubre de l’any passat es va referir sense problemes a la reforma de l’Estatut recordant que “la unitat d’Espanya és una preocupació, com és lògic, pels militars”, ha reclamat la intervenció de Bono en l’afer de l’article de l’Avui i el ministre de Defensa ha posat el tema en mans de la Fiscalia General de l’Estat.

Veient-les venir, avui mateix en un nou article titulat “Parlava de colpistes”, Iu Forn reconeix que la frase sobre les mares és desafortunada, demana disculpes “pel que no he volgut dir” i subratlla que només volia fer referència als colpistes i no a tots els militars.

Mentrestant, tota la Brunete Mediàtica s’ha fregat les mans amb un tema que ajuda a tapar les polèmiques declaracions de Mena Aguado i del president del Tribunal Suprem, Francisco José Hernando, qui a hores d’ara ja deu estar ben tranquil ballant sevillanes.

Fins i tot El País ha publicat avui una duríssima columna d’opinió contra Iu Forn que, per cert, apareix signada només amb el nom del diari i que probablement trenca amb les normes del seu llibre d’estil.

Per sanitat mental, ni ahir ni avui he escoltat ni he llegit els Jiménez Losantos de torn, però no m’estranyaria que alguns d’ells haguessin recordat que en la gestió del diari on escriu Forn hi participa, encara que indirectament, la Generalitat del tripartit.

També es deuen haver preguntat si el CAC intervindrà en aquest afer com ho ha fet en el cas de la COPE (oblidant que l' Avui no és cap mitjà audiovisual) o si el Col·legi de Periodistes de Catalunya en dirà alguna cosa tenint en compte que Iu Forn acaba de ser escollit membre de la junta de la demarcació de Barcelona...

Tot plegat com si en el món periodístic madrileny no hi hagués intervencionismes institucionals, amb polítics i cardenals movent els fils, i com si a La Razón, El Mundo, l’ABC o la COPE no es diguessin cada dia barbaritats més grosses que les que ha publicat l’Avui.

Cada ú escull lliurament l’estil amb el que vol escriure, però, sincerament, tinc la impressió que intentar respondre amb el mateix to gruixut i insultant emprat per determinada premsa espanyola no és la via més sensata per ajudar a crear un clima propici per l’enteniment i per la convivència política. A menys, és clar, que el que es busqui sigui fer embarrancar l’Estatut per poder sortir al carrer i cridar aquella proclama típica d’alguns grups independentistes de limitadíssima base social: “El que Catalunya vol no és un Estatut sinó una Constitució”.

Imatge: portada d'un dels llibres d'Iu Forn

1 comentari:

Saltenc ha dit...

Algú pensa que Iu Forn i els seus superiors posant aquest article el diari no esperaven tal reacció de la manera que esta el pati. Pot-ser estan buscant aumentar les vendes per solidaritat dels catalans.L'article del diari "progre" EL PAIS em sembla lamentable i molt exagerat.