Soroll de sabres

Durant la Transició, l'anomenat "soroll de sabres" va ser la marxa militar que va acompanyar el difícil procés de construcció de la democràcia a l'estat espanyol. Amb el suport de la voluntat popular expressada a les urnes i amb concessions penoses com la Llei d'Harmonització del Procés Autonòmic (LOAPA), els polítics van impulsar, després del 23-F, una modernització i democratització de les forces armades que va col·locar a bona part dels militars a un nivell semblant als dels seus col·legues europeus.

Ahir, el general en cap de la Força Terrestre, el tinent general José Mena Aguado va intentar ressuscitar el "soroll de sabres" aprofitant el seu discurs de Pasqua Militar a la capitania de Sevilla. L'alt cap de l'Exèrcit va amenaçar amb la intervenció de les forces armades si la reforma de l'Estatut català ultrapassa els límits de la Constitució. Ho va fer agafant-se a l'article 8 del text constitucional que atribueix a les forces armades la missió de "garantir la sobirania i independència d'Espanya, defensar la seva integritat territorial i l'ordenament constitucional".

Mena Aguado, que té 63 anys i havia de passar a la reserva el proper mes de març, va oblidar, però, que la mateixa Constitució situa per damunt del poder militar el poder civil i que posa en mans del Govern estatal tota decisió que afecti a les forces armades. Qualsevol interpretació contraria es pot considerar com a antidemocràtica, colpista i pròpia de república bananera.

El govern Zapatero ha actuat amb rapidesa i avui mateix el ministre de Defensa, José Bono ha ordenat l'arrest domiciliari per vuit dies del tinent general i ha fet saber que traslladarà al consell de ministres del proper dia 13 la proposta del cap de l'Estat Major de la Defensa Félix Sanz Roldán de cessar a Mena com a cap de la Força Terrestre.

L'afer planteja diversos interrogants. El discurs de Mena va coincidir a la mateixa hora amb el que Bono va fer a Madrid també a l'acte de celebració de la Pasqua Militar en el qual hi van assistir el rei i Zapatero. A la seva intervenció, el ministre va dir que els temps dels cops militars i de les guerres civils ja han estat superats a Espanya.

Ha estat tot plegat una coincidència o el ministre coneixia el contingut del discurs que, en nom del rei, estava fent en aquells mateixos moments a Sevilla el tinent general Mena Aguado?

I si el coneixia, va intentar aturar-lo?

Són preguntes que resulten inquietants tenint en compte que Bono és un dels membres del govern i del PSOE més contraris a l'Estatut i que el procés negociador és prou complicat com per afegir-hi ara la pressió militar.

Estem davant d'un cas aïllat?

Quina carta amagada hi juga el PP quan per boca del seu secretari de Comunicació Gabriel Elorriaga considera normal el "pronunciament" del militar tenint en compte la polèmica que ha generat el debat de l'Estatut?

Il·lustració: Acudit d'en JAP publicat avui en El Punt