dimarts, 27 de setembre de 2005

Què ha passat al blog Tumbuctú?


Tombouctou, Timbuctu, Tombuctú o Tumbuctú (com podeu veure es pot escriure de moltes maneres) és un antiga ciutat de Malí que, per la seva situació estratègica, a les portes del Sàhara, va viure fa segles la seva època daurada com a punt de sortida de caravanes. Molt més tard, a finals dels anys 90 del segle XX, el seu nom va entrar a l'univers mitològic dels cinèfils gràcies a la pel·lícula de Luis García Berlanga "París-Tombuctú" , protagonitzada per Michel Piccoli i Concha Velasco.

Però ara, a l'era d'internet, Tumbuctú és també un blog català que es situaria dins l'àmbit dels confidencials polítics. Fins la setmana passada, els seus anònims autors és presentaven d'aquesta manera:

"Som un col·lectiu de periodistes desinteressat format per persones que treballen als voluntariosos serveis de premsa de la Generalitat, al de la Diputació i als de quatre dels cinc partits catalans. I aquí anirem explicant tot el que no us expliquen mai. Cadascú s'ho mira des d'on treballa i no hi ha censura"

No em negareu que aquesta presentació, ben visible sota la capçalera del blog, tenia el seu morbo i obría, entre altres, els següents interrogants:

a) Fins quin punt els anònims autors del blog serien capaços de passar per damunt de les normes de confidencialitat que, es suposa, regulen el funcionament dels gabinets de premsa?

b) Fins quin punt els seus caps, advertits pel que es deia sota la capçalera del blog, consentirien que en ple debat de l’Estatut algú no autoritzat expliqués a la xarxa allò que s'amaga del tot o que es filtra quan convé als interessos del partit o de la institució.

c) Fins quin punt seria tant "desinteressada" l'activitat d'aquest suposat "col·lectiu de periodistes" o respondria a "fidelitats" d'èpoques anteriors al tripartit?

De fet, no hem tingut gaire temps d'arribar a cap conclusió, però alguna cosa ha succeït. Ahir, el blog no era accessible i avui ha tornat a aparèixer amb dos canvis substancials. La famosa i un punt ingènua presentació ha desaparegut i ha estat substituïda per la següent:

"Confidencial polític independent. No amaguem res, ho expliquem tot"

És a dir que el "col·lectiu de periodistes" que "treballen" als gabinets de premsa de la Generalitat, Diputació i quatre dels cinc partits catalans s'ha diluït definitivament en l'anonimat. Ara qui escriu pot ser fins i tot un polític o, tal vegada, el mateix grup de redactors que finalment ha descobert la dificultat d'anar de camuflatge (i al mateix temps fardar de la disfressa) en el petit món dels serveis de premsa.

A qui li han estirat l’orella?

I posats a desaparèixer també ha volat l'arxiu dels "post" de l'etapa anterior. Això si, els curiosos hi podeu accedir gràcies a la mai prou valorada "caché" del Google. I allà cada ú amb les seves conclusions.

2 comentaris:

Tumbuctú ha dit...

Amic Dalmau. L'ambient polític es va tensar tant que hi havia caça de bruixes. Potser vam pecar d'ingenus. Bé, hem hagut de matisar la presentació. Però som els mateixos i seguirem informant. Com pot comprovar les prediccions que fem en un 90 per cent es compleixen. Gràcies per la lectura

Tumbuctu.blogspot

Toni Dalmau ha dit...

Ja em semblava a mi que a algú li havien estirat les orelles...

Salut!