dissabte, 3 de setembre de 2005

Allò que l'aigua s'endugué


"Navegant" pels carrers inundats (Foto Reuters) Posted by Picasa

“No sé si és un problema del governador o del president...però algú ha d’agafar un avió, asseure’s i trobar una solució a això. Que moguin el cul i que facin alguna cosa”, ha exclamat amb indignació l’alcalde demòcrata de Nova Orleans Ray Nogin.

La superpotencia ha necessitat cinc dies des del tràgic pas de l’huracà Katrina pel Golf de Mèxic per enviar la Guàrdia Nacional i començar a distribuir aigua, aliments i altres productes de primera necessitat a les més de 60.000 persones atrapades a la ciutat de Nova Orleans. Fins ara, les tasques d’evacuació han estat molt lentes i insuficients i la mort, la fam, la set, el pillatge i la violència han transformat la capital del jazz en un escenari propi del futur catastrofista i caòtic mostrat a
Mad Max.

La tragèdia de
Louisiana, en la qual la immensa majoria de víctimes són pobres i negres, ha convertit en realitat el pitjor malson de Bush per tres raons diferents: perquè ha estat provocada per causes naturals (no hi ha cap enemic exterior a qui acusar), perquè s’ha reaccionat amb lentitud i poca eficàcia i perquè era previsible que pogués passar i no es va fer res anys enrera per a prevenir-ho.

Des de fa temps es sabia que Nova Orleans, en trobar-se en bona part sota el nivell del mar, és vulnerable als efectes de les grans tempestes i de les inundacions. Els experts també havien advertit que els dics que ara s’han trencat estaven preparats per suportar els efectes dels huracans de força 3 però no pas els de categoria 4 o 5. L’any passat, el Cos d’Enginyers de l’Exèrcit va reclamar a l’Administració 11 milions de dòlars per reforçar la muralla de dics, però Bush, més preocupat per les despeses que estan causant les guerres exteriors que per una ciutat on els republicants obtenen pocs vots, només en va demanar 3 al Congrés. Finalment els congressistes van aprovar una partida de 5 milions, una inversió insuficient que va provocar la paralització de bona part del projecte.

La certesa de que aquest desastre es podia produir ho demostra el
reportatge de ficció que l’octubre del 2004 va publicar la prestigiosa revista National Geographic. Amb el títol “Allò que l’aigua s’endugué” el periodista Joel K. Bourne Jr. descrivia la inundació i destrucció de Nova Orleans a conseqüència d’una gran tempesta que faria pujar el nivell de les aigües. “Quan va succeir aquesta calamitat?”, es preguntava el periodista. “Encara no ha succeït però a la llista de l’Agencia Federal de Gestió d’Emergències figura un huracà que destruirà Nova Orleans com una de les amenaces més tràgiques a la nació. Molt més que una amenaça de terratrèmol a Califòrnia o un atac terrorista a Nova York”.

En el mateix reportatge, l’enginyer Joe Suhaida, especialista en l’estudi d’aquella costa, feia també un pronòstic profètic: L’assassí per Louisiana és una tempesta de categoria 3, que després de 72 hores es convertirà en categoria 4 i més tard en 5, dirigint-se cap a la pitjor direcció (...). La nostra tecnologia és bona quan funciona. Però quan falla, poden passar coses terribles”.

Suposo que a
la Casa Blanca ningú llegeix National Geographic.