dimecres, 14 de setembre de 2005

Prohibit parlar de pobresa


Trobada de Bush i Kofi Annan, previa a l'inici de la cimera. Foto: ONU/Evann Scheneider. Posted by Picasa


A Gran Bretanya, parlar per televisió de la pobresa és considerat gairebé subversiu. Això és al menys el que es dedueix de la decisió de l’organisme regulador de les comunicacions (Ofcom), que ha prohibit una campanya de televisió en contra de la pobresa, en la qual hi participen actors com Emma Thomson i Brad Pitt i la model Kate Moss. L’Ofcom ha denegat el permís per a la difusió de la campanya Make Poverty History (Relegueu la pobresa a la història) emparant-se en la llei britànica sobre Comunicacions, del 2003, que prohibeix l’emissió per ràdio i televisió de campanyes que tinguin “objectius polítics”. En aquest sentit, la normativa considera com a “objectius polítics” fer campanya a favor que es modifiquin les lleis o intentar influir en la política del Govern de Londres o de governs estrangers.

Naturalment, qualsevol campanya de lluita contra la pobresa té per finalitat aconseguir canvis en les polítiques de comerç, deute extern i ajuda al desenvolupament. I Make Poverty History no pretén precisament vendre donuts o sabó pel rentavaixelles.

La prohibició ha arribat quan és a punt de començar a Nova York la 60 Assemblea General de l’ONU, una cimera que tenia com a objectiu inicial evaluar el progrés portat a terme per les nacions més pobres del món cap als Objectius de Desenvolupament de l’ONU per al Mileni, un llistat de compromisos aprovat l’any 2000 per 189 líders mundials.

Entre els objectius que s’havien de complir abans de 2015 hi havia reduir a la meitat la proporció de persones que viuen en la indigència i pateixen fam, promoure la igualtat de gènere, reduir en dos terços la mortalitat infantil i en tres quarts parts la mortalitat materna, combatre l’expansió de la sida, la malària i altres malalties i garantir la sustenibilitat ambiental.

L’agenda de la cimera ha quedat, però, modificada amb la inclusió d’altres temes com el terrorisme internacional, la proliferació nuclear i la reforma de l’ONU. Fins i tot, l’Administració Bush ha proposat que totes les referències als Objectius de Desenvolupament siguin eliminats de la declaració final de l’assemblea.

Així doncs, Londres prohibeix parlar de pobresa per la televisió britànica i Washington fa més o menys el mateix imposant una agenda a l’ONU. Ni a uns ni als altres els deu interessar que es posi en evidencia l’incompliment dels compromisos signats contra la pobresa, una tendència que, si segueix al ritme actual, farà, com ha denunciat la Coordinadora d’ONG de Desenvolupament d’Espanya (CONGDE), que molts països no puguin assolir els Objectius fins dintre d’un segle.

L’esperança de vida a Àfrica és de 46 anys i el nombre de persones que viuen en extrema pobresa s’ha incrementat en més de 140 milions els darrers 20 anys. Setanta milions de nenes encara no poden anar a l’escola i 230 milions de persones pateixen fam. Cada dia moren al món 30.000 nens a conseqüencia de l'extrema pobresa i una dona mort cada minut per problemes en el part.

Aquesta situació és una bomba de rellotgeria que genera conflictes i inseguretat mundial, però clar, parlar d’aquests temes és fer política.

1 comentari:

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.