Un cadaver abandonat a la ciutat de Biloxi. Foto: AFP
En un
article publicat en
El País, la coneguda periodista i escriptora nordamericana
Barbara Probst Solomon dona algunes pistes per entendre el que ha succeït amb l’huracà
Katrina:
a) Un 30 per cent de la població del
golf de Mèxic sobreviu per sota del llindar de pobresa.
b) El Katrina ha atacat
Louisiana en el pitjor moment, quan la majoria de la població pobra, que arriba a final de mes amb les butxaques escurades, s’havia quedat sense diners per fugir.
c) A més de ser pobre, Louisiana és un estat que té un reduït vot electoral (9 vots front, per exemple, als 31 de
Florida). El vot electoral importa més que la raça.
d) Al tenir poc pes polític, a
Washington, ni els dirigents republicans ni els demòcrates fan cas a les reivindicacions dels delegats de Louisiana, els quals portaven temps reclamant diners per reforçar els dics que ara s’han trencat.
e) Tothom sabia que
Nova Orleans era la primera gran ciutat nord-americana amb possibilitats de patir un desastre natural.
f) L’any passat,
Bush va retallar dràsticament el pressupost pel control d’inundacions a Louisiana i va invertir els diners a
Iraq.
g) Més d’un 40 per cent de la
Guàrdia Nacional ha estat enviada a Iraq i per a tant no ha pogut ser mobilitzada immediatament quan era necessària a Nova Orleans.
Per la seva part, en el
The New York Times,
Nicholas Kristof, columnista polític i guanyador d'un premi
Pulitzer pels seus reportatges sobre els fets de
Tiananmen, a
Xina, ofereix algunes dades sobre el costat fosc dels
Estats Units, una situació posada més que mai amb evidencia pel desastre del Katrina:
a) El nombre de nord-americans pobres ha crescut un 17 per cent durant el mandat de Bush.
b) El 2004 hi va haver 1,1 milions més de pobres que el 2003.
c) La taxa de mortalitat infantil durant el mandat Bush ha augmentat, cosa que no passava des del 1958.
d) La taxa de mortalitat infantil a Washington és molt superior a la de
Pequin. L’any 2002, a la capital nord-americana van morir, abans de complir el seu primer any de vida, 11,5 nens per cada 1.000 naixements, mentre que a la capital xinesa l’índex de morts va ser de 4,6.
e) Un nen afroamericà de Washington té menys possibilitats de sobreviure en el seu primer any de vida que una criatura nascuda a les zones urbanes de l’estat indi de
Kerala.
Són les crues dades del quart món que malviu dins les fronteres de l’imperi, on, com explica Nicholas Kristof alguns nens paguen amb la vida el fet d’haver nascut en famílies pobres.
Les aigües del
llac Pontchartrain han trencat en mil trossos no tan sols la postal turística de Nova Orleans i de les terres del
Mississipí, sinó també aquella imatge idíl·lica de la superpotencia tantes vegades venuda pels republicans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada