Immunitat per les tortures

El 4 d’agost del 1998, el ciutadà marroquí Driss Zraidi va ser apallissat mentre estava engarjolat als calabossos de la comissaria del Mossos d’Esquadra de Roses.

El maig del 2004, l’Audiència de Girona, tot i reconèixer l’existència de tortures, va absoldre als catorze mossos que es van asseure a la banqueta dels acusats en considerar que no es podia demostrar quins d’ells havia protagonitzat els fets.

Ara, el Tribunal Suprem ha refusat el recurs de la víctima confirmant la sentència de l’Audiència. Com ja havia succeït a Girona, els jutges creuen provada la pallissa però tampoc veuen que amb les proves practicades es pugui concretar quins són els agents implicats en el cas.

Resumint:

- Hi ha un ciutadà que va ser torturat dins una comissaria.
- A la comissaria hi havia un mosso o alguns mossos torturadors
- Si no es sap quin o quins mossos són els autors de la pallissa és per què els seus companys els encobreixen.

Conseqüències de l’absolució:

- En el cos dels Mossos d’Esquadra hi continuen treballant un o diversos agents torturadors
- En el cos dels Mossos d’Esquadra hi continuen treballant un grup d’agents encobridors que, amb un gremialisme mal entès, es passen pel folre la Justícia.
- A l’aparell judicial hi continuen treballant uns personatges incapaços de treure l’entrellat d’un fet flagrant.

Conclusió:

- Tot plegat fa riure per no plorar i provoca descredit tant al cos dels Mossos d’Esquadra com a la Justícia.

Nota final:

El cas pot passar en el futur pel Tribunal Constitucional, que haurà d’aclarir si s’ha produït una vulneració de tutela judicial efectiva, i fins i tot pot arribar al Tribunal d’Estrasburg. I serà per mitjà d’aquesta instància judicial, quan els europeus descobriran que, malauradament, les tortures no van desaparèixer amb el franquisme.

Foto: Driss Zraidi, durant el judici. El Punt/Lluís Serrat