La llista DIC

Segons la notícia filtrada amb aromes convergents, les opinions dels columnistes Vicenç Villatoro, Màrius Carol, Francesc-Marc Àlvaro, Pilar Rahola, Antoni Puigverd, Iu Forn, Fernando Ónega, Miquel Porta Perales i Xavier Vidal-Folch són les que van ser passades pel sedàs l'any 2007 durant l'elaboració d'un informe encarregat pel departament de Presidència de la Generalitat a l'empresa DIC, que porta nom de güisqui hispànic però que, mira per on, es dedica a les coses del disseny i la comunicació.

L'estudi que, pel que s'ha sabut fins ara, toca una temàtica -anàlisi de contingut ideològica- més pròpia de professors i alumnes de periodisme o de ciències polítiques que no pas d'un govern de la Generalitat, va costar 27.000 euros i té un pompós títol, que, això sí, sempre vesteix molt: “Assessorament en la comunicació estratègica i elaboració de missatges i eslògans institucionals”.

L'informe es va encarregar a l'època de l'anterior responsable de Comunicació de José Montilla, Antoni Bolaño, personatge que, tot i assegurar que ell no va tenir res a veure amb l'encàrrec, ha justificat l'anàlisi de les opinions dels articulistes sobre el tripartit dient que va servir per “construir una política de comunicació”.

Així doncs, els col·legues que apareixen a la llista DIC podrien sentir-se satisfets per haver col·laborat indirectament en l'avenç del país però, mira per on, s'han indignat com si fossin vulgars directius del Barça perseguits per espies.

Ja se sap que de columnistes desagraïts l'infern n'és ple, però d'indignats segur que n'hi han molts més a fora de la llista que a dintre. Precisament, per allò de no ser-hi.