dimecres, 9 de setembre del 2009

Consulta popular amb "Cara al sol"



Doble decisió judicial sobre la consulta popular independentista de diumenge vinent a Arenys de Munt. Per un costat, la jutgessa Emilia Giménez Yuste, magistrada del Jutjat Contenciós Administratiu número 14 de Barcelona, ha decidit mantenir suspès l'acord del consistori de donar suport logístic (cessió d'una sala) al “referèndum” convocat per el Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació (MAPA). A la seva resolució, la jutgessa dóna per bons els arguments de l'Advocacia de l'Estat segons els quals l'acord vulnera les competències estatals en matèria de convocatòria de referèndums i consultes.

Per altra banda, també avui, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha revocat l'ordre del departament d'Interior de la Generalitat d'ajornar una setmana la manifestació anti-referèndum convocada per la Falange per diumenge a Arenys de Munt. Segons la sentència, "la modificació de la data per a una setmana després suposa una alteració tan gran que equival a la pràctica a una prohibició". El TSJC reconeix que hi poden haver incidents però passa la patata calenta al conseller Saura recordant que té mitjans -els mossos d'esquadra- per prevenir les actituds violentes.

En resum, dintre de quatre dies coincidiran en aquell poble del Maresme una consulta no oficial convocada per una entitat privada independentista que s'haurà de buscar la vida sense el suport de l'ajuntament i una manifestació d'ultradreta vigilada per un dispositiu d'antidisturbis. Una bomba de rellotgeria que pot esclatar mentre els jutges es mengen tranquil·lament la darrera oliva de l'aperitiu contents i satisfets per ser servidors d'un estat de dret que, en aquest cas, ha confiat la seva defensa a un funcionari de l'Advocacia de l'Estat, Jorge Buxadé Villalba, que, per la seva ideologia ultra (va ser candidat de Falange Española de las JONS per Tarragona a les eleccions catalanes del 1995, membre de la llista de Falange Española Auténtica als comicis espanyols del 1996 i president del Fòrum Català de la Família), té interessos polítics en el conflicte d'Arenys de Munt. Però ni ell s'ha inhibit, ni el ministeri de Justícia, de qui depèn l'Advocacia de l'Estat, ha fet res per evitar-ho amb la qual cosa algú pot arribar a la conclusió que en aquest afer ni la dona del Cèsar ha ser necessàriament honrada ni aparentar-ho ser.

L'advocat, proper ara al sector de la diputada del PP Montserrat Nebrera i contrari a la immersió lingüística, a l'educació per a la ciutadania, a l'estatut de Catalunya i al dret a l'avortament, també podrà fer el vermut amb la consciència ben tranquil·la. Haurà defensat un estat que es diu democràtic (allò que no agrada a la ultradreta) amb la mateixa professionalitat que els seus col·legues d'ofici defensen un xoriço. Esperem, això sí, que, entre oliva i oliva, Jorge Buxadé no posi en un compromís al ministre de Justícia Francisco Caamaño assistint a la manifestació falangista autoritzada pels jutges, un acte que, segons el TSJC, no es pot ajornar una setmana perquè es privaria “al dret de reunió de la seva finalitat legítima essencial, que és la reivindicació o exposició d'idees de forma pública”.

El mateix dret d'opinar, que, per cert, és el moll de l'os de les consultes populars que tant espanten a l'estat espanyol.

Tant remenament polític i judicial per una consulta, com la d'Arenys, que més allà del seu mínim valor simbòlic no hauria de tenir cap efecte pràctic. Però vet a aquí que en aquest estat separador i fabricant d'independentistes, la cosa simbòlica esdevé font de conflicte i el que hauria d'haver estat una anècdota es converteix en un cataclisme. Tot plegat fa sospitar que, malgrat els anys que han passat des de la Transició, els fonaments d'aquesta Espanya invertebrada són lluny, molt lluny, d'estar sòlidament assentats.




Vinyetes: JAP / El Punt

1 comentari:

Numina ha dit...

la falange és un partit legal i pot manifestar-se. el que preocupa és que batasuna no sigui legal i la falange sí, amb el passat que té, i sense que surti a la llum de quin entramat forma part.