Diari de l'Absurd: Un deute de dos cèntims

divendres, 25 de setembre del 2009

Un deute de dos cèntims

L’alcalde de Figueres, Santi Vila encara no se’n sap avenir. L’Institut de Seguretat Pública de Catalunya ha reclamat a l’ajuntament la quantitat de dos cèntims d’euro (ho heu llegit bé) per un error en la inscripció d’un agent de la guàrdia urbana en un curs de caporal. El preu de la matrícula era 1.123,65 euros en lloc dels 1.123,63 euros que va facturar l’organisme del departament d’Interior. Una vegada detectada la pífia, la maquinaria burocràtica de la Generalitat ha enviat una reclamació en la qual es fan constar tots els ets i els uts de l’afer comptable:

“Atès que ha estat confirmada la inscripció per part de la vostra policia Local al curs de caporal de policia, us informem que per un error material en l’edició de la convocatòria hi constava, al preu de la matrícula, 1.123.63€ en lloc de 1.123.65 €, que és el que hauria d’haver constat d’acord amb l’article […] “

En el seu blog, l’alcalde explica que ha donat ordre per reparar el deute immediatament: “No voldria que el Govern de Catalunya tingués problemes de tresoreria per incompliments fiscals de la meva ciutat”.

I afegeix el següent: “No estaria de més fer contar a l’administració de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya la despesa en temps, en paper i en correu postal que ha suposat la reclamació d’aquests 2 cèntims d’euro a l’Ajuntament de Figueres. No estaria de més, tampoc, pensant en el futur, incorporar en els crèdits formatius dels servidors públics una nova assignatura destinada a exercitar… el sentit comú.”

Per la seva part, el secretari general del Departament d’Interior, Joan Boada s’ha mostrat molest pel to irònic de l’alcalde i ha qualificat la reclamació dels dos cèntims d’euro com “un exemple de transparència”:

“Això és un exemple de la transparència, que és una norma del Departament d’Interior, i encara que siguin 2 cèntims la nostra obligació és notificar-ho”.

Des de d’aquí proposo que tant aquesta norma de transparència com l’escrupolós funcionari que ha dedicat temps i esforços a tramitar l’expedient siguin la punta de llança o si voleu, la força de xoc, d’un futur organisme dedicat a controlar amb lupa tots els informes que encarregui a partir d’ara la Generalitat a consultories privades. Cal màxim zel burocràtic i fiscalitzador encara que la temàtica sigui tan singular com “La influencia del cant de la cadernera a l’oasi català”.