ETA trenca la campanya

ETA ha posat punt final dolorós a la campanya electoral de la manera en què ho sap fer: a sang i a foc i contra un objectiu fàcil, sense escorta i sense càrrec institucional ni polític. L'exregidor socialista d'Arrasate Isaías Carrasco era una persona normal -un cobrador de peatge d'autopistes- que en una etapa de la seva vida havia treballat pel seu poble des d'una sigla política. I és en la decisió dels etarres de convertir en objectiu aquesta normalitat on el terror agafa la seva major dimensió. El missatge d'ETA ha tornat a ser clar: tothom que tingui o hagi tingut relació amb determinats partits, independentment del lloc que ocupin o hagin ocupat, pot ser víctima potencial d'això que alguns encara s'atreveixen a anomenar lluita armada.

Amb l'assassinat d'Isaías Carrasco, ETA ha volgut demostrar que pot incidir en el procés electoral. Li ha tocat a aquest treballador d'Arrasate com li podia haver tocat a qualsevol de les moltíssimes persones que al llarg de la geografia de l'estat espanyol tenen ho han tingut algun compromís polític o administratiu. Des dels càrrecs més alts fins als més modestos, des dels ciutadans que han fet de la política o de la seguretat pública la seva professió fins aquells treballadors, com el veí d'Arrasate, que, com a militant de base socialista i regidor va dedicar hores i més hores a l'Ajuntament.

Era més que previsible que ETA intentaria irrompre a la campanya. El ministeri de l'Interior tenia activat des de feia dies l'estat d'alerta màxima i, com es fa habitualment en els diaris amb els personatges famosos d'edat d'avançada, ja hi havia una necrològica escrita en la qual només hi mancava posar nom i cognoms. Pot semblar fatalista però el comportament dels terroristes en època electoral acostuma a ser força previsible.

Podien haver escollit entre una víctima socialista o una vinculada al Partit Popular. En els dos àmbits ideològics segur que hi ha molta gent indefensa, entre altres raons perquè és impossible posar guardaespatlles a tothom quan l'arma de l'executor (estem parlant d'una simple i freda execució) apunta cap a un univers tan ampli de possibles víctimes.

¿Per quina raó ETA ha optat per assassinar a un militant socialista i de la UGT resident en un municipi com Arrasate amb alcaldessa d'ANB?

Fa de mal dir les intencions que poden circular per l'interior d'una ment criminal però la interpretació més directa porta a entendre els fets d'ahir com una revenja contra Zapatero per la ruptura del diàleg i per l'empresonament de la Mesa Nacional de Batasuna.

En tot cas, l'atemptat tindrà una incidència en els resultats electorals: és més que probable que la consigna expressada ahir per alguns dirigents polítics de combatre les bales amb la força dels vots sigui ben acollida i posada en pràctica diumenge per la ciutadania. Els votants convençuts no variaran l'orientació del seu vot, però molts dels que haurien estat abstencionistes aniran a la cita amb les urnes commocionats per l'assassinat. I, per cru que sigui dir-ho, és probable que el sentiment de solidaritat acabi beneficiant al PSOE.

Si el resultat final és molt favorable a Zapatero sempre hi haurà veus que ho atribuiran a ETA, de la mateixa manera que quatre anys enrere ho van atribuir als atemptats de Madrid. Els sectors més durs de la dreta mediàtica i política tindran una excusa per continuar infravalorant l'autoritat democràtica del govern socialista i en algun cau fosc de ves a saber on la direcció etarra es fregarà les mans.



Foto: El president de la Junta d'Andalusia Manuel Chaves comunica a Zapatero l'atemptat durant un acte electoral a Málaga. / Efe