La cara B

El Ciberpaís, el suplement tecnològic del diari del Grupo Prisa, compleix 10 anys i, en motiu d'aquest aniversari, els lectors expliquen anècdotes i primeres experiències personals en el món de la informàtica i de l'electrònica de consum.

Una d'aquestes cartes, enviada per Juan F. Hidalgo, és ben curiosa:

"Cuando estrenamos la primera radio CD, después de explicar a mis abuelos cómo se usaba, tuve que salir de casa inesperadamente. Al volver me esperaban, preocupados. Me dijeron que la radio estaba estropeada, habían dado la vuelta al CD y no leía la cara B."

Aquests avis van intentar aplicar al disc compacte la lògica de l'experiència: si són rodons com els LP o els singles de tota la vida i sempre han existit les cares A i B, és normal que els CD també les tinguin. I si no és així, malaguanyat l'espai que es perd.

Anys més tard anirien apareixent els DVD amb tota la seva varietat de tipus: una cara / una capa (4,7 GB); una cara / doble capa ( 8,5 GB) que, sense tenir cara B, disposen, per explicar-ho de manera planera, de dues cares A situades una damunt l'altra; doble cara / una capa (9,4 GB); i doble cara / doble capa (17 GB). Tot això sense oblidar els nous formats d'alta definició com el Blu-ray (25 GB a una capa i 50 a dues), guanyador de la batalla contra el HD-DVD.

Miracles de la tecnologia que confirmen la intuïció de la parella de jubilats: en aquest estri petit i rodó s'hi havien de poder entaforar més coses.