Chaplin a Torroella

Nit de cinema i de música amb majúscules en el Festival de Torroella: Charles Chaplin i el director i compositor novaiorquès Carl Davis n'han estat el protagonistes. A la pantalla de la Plaça de la Vila , “Temps moderns” (1936) i, entre les imatges en blanc i negre i el públic, l'Orquestra Simfònica Nacional de Lituània sota la direcció de Davis.

A la pel·lícula de Chaplin, les màquines devoren l'home i, al mateix temps, el tornen a vomitar cap a l'exterior per continuar fent de ma d'obra barata. Estem a la Gran Depressió, però la crítica social que embolcalla tot el film segueix ben vigent malgrat haver passat tants anys.

Assegut entre el públic, la vista se m'escapa de tant en tant cap a la silueta del director, que mou la batuta seguint el caminar divertit, les trompades i les gesticulacions de Charlot i la mirada bellíssima de Paulette Goddard, . La sincronització entre imatges i banda sonora és tan perfecta que sovint m'oblido que hi ha una orquestra simfònica tocant en directe.

Acabat l'espectacle anem a fer una copa als jardins del palau Lo Mirador i l'amic Josep Lloret, director del festival, ens explica que Chaplin no tenia coneixements de solfeig però, malgrat tot, “componia” la música per piano que acompanyava les seves pel·lícules. El gran director i actor tenia un “negre” que li arranjava i passava al paper les seves composicions musicals. En el cas de “Temps moderns”, l'encarregat d'aquesta tasca va ser Leo Daniderff i d'aquell treball n'ha sortit la versió per orquestra feta per Timothy Brock i dirigida ahir per Carl Davis, autor de nombroses bandes sonores com ara la de “La dona del tinent francès” i la d'“El cim de les vídues”.

Divendres, en roda de premsa, Davis feia una curiosa definició de l'espectacle que ens oferiria l'endemà: “Una pel·lícula muda amb orquestra és com una òpera”.

Aquí us deixo un vídeo amb escenes de "Temps moderns":



Foto: Una imatge del concert a Torroella. / Pau Giralt-Miracle

Postdata: Un article interessant d'Imma Merino publicat avui dilluns en El Punt: Uns temps encara moderns