Història d'Itàlia amb tres personatges

Amb tot el respecte per la terra que va veure néixer a figures universals com Leonardo da Vinci, Miquel Àngel, Dante Alighieri, Galileo Galilei o Giacomo Puccini, aquest acudit, l'autor del qual no he sabut identificar, és un bon retrat humorístic de la història política italiana.

Passar-se de frenada

Filosofia pràctica de la vida. No és bo passar-se de frenada...

...ni oblidar que és aventurat sortir del teu element.

Tejero en el supermercat

Aquests dies s'ha commemorat el 30 aniversari del 23-F. Per sort ja fa temps que no hi ha soroll de sables, però cada 23 de febrer Antonio Tejero, Jaime Milans del Bosch i Alfonso Armada -per esmentar els principals colpistes- ens fan una visita. Són els fantasmes d'ahir que tornen per recordar-nos com era de feble allò que s'en va dir la transició espanyola.

Aquesta vegada però, saturat de velles imatges colpistes d'aquell 1981 i de noves escenes de lluita democràtica amb la revolta àrab sacsejant l'actualitat, m'he trobat en Tejero en el supermercat. L'he descobert a la secció de conserves, disfressat de llauna de tonyina. L'he fotografiat i he tocat el dos cap als congelats. Mentre fugia m'ha semblat sentir unes ordres que sortien de la llauna -“¡Quieto todo el mundo!¡Al suelo!”- i algun tret que impactava al sostre. També m'ha semblat intuir que les sardines, les olives, els espàrrecs i altres col·legues en conserva deixaven anar un crit d'esglai i intentaven trobar una sortida negociada per evitar un desastre.

Tot plegat era una escena de pànic, veritable terror en el supermercat. Però no em feu cas. Al meu voltant, el clients seguien comprant amb absoluta normalitat i fins i tot hi havia un senyor amb bigoti que gosava omplir  el seu carro amb aquestes llaunes inquietants. Tenia un no sé què marcial però, repeteixo, no em feu cas.

L'autèntic Tejero ha passat aquests dies relaxat gaudint de la pau i del sol a la piscina d'un hotel de l'illa de La Palma. Com un jubilat més, diu la premsa. I, segurament, amb la punta de satisfacció que li dóna ser conscient que ens continuarà visitant, d'aquí a l'eternitat, cada aniversari del 23-F. Per fer-nos recordar d'on venim i per fer-nos veure fantasmes fins i tot dins el supermercat.

Foto 1: Conserves de la marca Tejero en un supermercat de Girona. / Toni Dalmau

Foto 2 : Antonio Tejero amb la seva dona a la piscina de l'hotel Sol Meliá de Puerto Naos. / Europa Press

Robant la carn als lleons

Human Planet és una nova sèrie documental de la BBC dedicada a explicar les relacions entre l'espècie humana i els diferents entorns naturals: els deserts, les selves, l'àrtic, els prats, els rius, les muntanyes, els oceans i, també, els espais urbans.

La producció, que s'acaba d'estrenar a Gran Bretanya, consta de vuit capítols de cinquanta minuts gravats en una quarantena de països i ofereix, com es pot veure en el vídeo de dalt, unes imatges realment espectaculars.

Hi ha escenes sorprenents com la que mostra el següent vídeo en el qual tres caçadors Ndorobo de Kenya desafien a una quinzena de lleones i lleons per emportar-se la carn d'una presa...

I sobreviuen a l'experiència. 

On és el gos?

Parlant de fumar, mai t'has preguntat per quina raó el teu gos vol sortir tant al jardí?

El perill de fumar a l'aire lliure

Recentment a Bilbao, un home va sortir amb els seus amics a fumar fora d'un bar i, entre calada i calada, va rebre damunt seu el contundent impacte d'un tros de cornisa de l'edifici. La víctima, que va tornar a casa amb 30 punts de sutura al cap,  ha arribat a la següent conclusió: “La llei antitabac gairebé em mata”.

Normalment qui mata és el tabac i no pas la llei però aquí teniu l'espot d'una campanya contra el tabaquisme que juga amb humor amb els perills que comporta l'acumulació de fumadors a l'aire lliure.

Una de Schwarzenegger?

“Acabament final”. Ho pot semblar però no, no es tracta del títol de cap pel·lícula d'acció d'Arnold Schwarzenegger, Sylvester Stallone o Jean-Claude Van Damme. Res de tot això. El cartell que apareix a la foto l'han penjat en un establiment comercial per anunciar allò que en castellà en diuen “Remate final”. No posarem en dubte la bona intenció de l'empresa però, a vegades, la traducció automàtica dóna resultats còmics. Haurien quedat millor prescindint de les connotacions cinematogràfiques i anunciant, per exemple, rebaixes finals, final de temporada o últimes rebaixes. Amb un cartell així de correcte fins i tot Pompeu Fabra hi hauria entrat a comprar. Ara, però, amb aquest “Acabament final”, l'ànima errant i castigada del mestre deu haver tornat, cames ajudeu-me, a la tomba.

Via: Germà Capdevila

Dubtes jurídics (branca sexual)

El Vaticà apareix davant el ramat com la veu de la veritat, però les seves tesis provoquen sovint molt dubtes que es traslladen a la xarxa. Internet esdevé així un mar d'interrogants on els nàufrags -pobres ànimes perdudes i descregudes- intenten trobar respostes als aspectes més misteriosos de la vida.

Aquí en teniu un petit llistat que circula per la xarxa a l'espera de respostes:

"Si per a l'Església, la píndola del dia següent ja és un avortament, llavors, em sorgeixen alguns dubtes des de l'àmbit jurídic:

* La palla és homicidi prematur o premeditat?
* El sexe oral ... és canibalisme?
* Podem considerar el coit interromput com abandonament de menor?
* I què dir del preservatiu ... Serà homicidi per asfíxia mecànica?
* I el sexe anal ... és enviar al futur fill a la merda .....?

S'agraeix a qui vulgui aclarir aquests interrogants o faci els bons oficis d'intentar-ho esbrinar per mitjà d'altres persones."

Via: llista Folre i Manilles

"Primer sóc estafador"

Veient com funciona el mercat de l'art i el que fan determinats artistes, la frase provocativa d'aquesta bossa sembla prou encertada:

“Primer sóc estafador i desprès artista”

La imatge de la bossa apareix en el web del canadenc Brad Tinmouth que, per cert, és...un artista!


Via: Jaume Vilà-Clara

“Recuperem Barcelona”

El PP repartirà els propers dies a Barcelona un díptic en el qual l'alcaldable popular Alberto Fernández Díaz planteja la següent pregunta: “Encara creus que no existeix la sociovergència?”.

La propaganda recorda als electors diferents episodis en els quals el PSC i CiU s'han donat la ma: la convocatòria de la consulta de la Diagonal, l'ordenança de civisme, el pla de Laporta per la reordenació del Miniestadi...

També compara els logos electorals de campanyes on les dues formacions polítiques van emprar l'emoticona del somriure.

Fins aquí poc a dir: és lògic que Fernández Díaz es senti menys còmode ara que no pas a l'època en la qual, amb el PP governant sense majoria absoluta a Madrid i per allò del peix al cove,  tot eren flors i violes entre Aznar i Pujol.

El que ja no s'explica tant és un dels eslògans que apareix en el díptic:

“Recuperem Barcelona”

Per recuperar una cosa, abans s'ha d'haver tingut i, que jo recordi, el Partit Popular mai ha controlat Barcelona. Al menys durant la democràcia. Clar que si es refereixen a més enrere, tal vegada -prietas las filas- li hauríem de preguntar tant a Fraga Iribarne com també als personatges que un dia molt llunyà van entrar triomfalment per la Diagonal i que conformen el vell substrat ideològic d'allò que amb el temps esdevindria  l'actual PP. 

BWR-The Game: cap de Bona Esperança

Ahir, desprès de 37 dies de navegació per les aigües virtuals del Barcelona World Race-The Game, el meu veler, el Jecsalis, ha aconseguit arribat al cap de Bona Esperança, la porta de l'oceà Índic.

La baixada per l'Atlàntic des de les illes del Cap Verd (darrera nota en aquest blog) ha estat lenta i laboriosa més que res per la ineptitud d'aquest aprenent de navegant que va seguir durant massa dies un rumb per l'est, excessivament proper a la costa africana. Els entesos en la navegació a vela saben que el camí més curt no és sempre el més ràpid i que per arribar al cap de Bona Esperança cal fer primer un tomb per la costa brasilera, una baixada per l'oest que és aconsellable tant per superar l'anomenada Zona de Calmes Equatorials com per aprofitar millor els limitadíssims vents de l'anticicló de Santa Elena, a l'Atlàntic Sud.

A l'hemisferi sud, els anticiclons giren en sentit contrari a les agulles del rellotge i per això convé apropar-se a la costa de Brasil deixant el centre de l'anticicló a babord. Ho he sabut massa tard i ara el Jecsalis ocupa la posició 6.240 en un rànquing global d'uns 30.000 jugadors.

En tot cas, el vaixell virtual ja ha arribat al cap de Bona Esperança , a la costa atlàntica de Sud-Àfrica, conegut també com el cap de les Tempestes, unes aigües històricament temudes pels navegants degut als vents de 30 nusos i a les onades que sovint superen els quatre metres. La topada entre la corrent de l'Atlàntic i la de l'Índic (més freda) pot acabar generant uns temporals gegantins amb murs d'aigua de fins a cinc pisos d'alçada. Poca broma.

De moment, però, la navegació és més tranquil·la. La velocitat del vent és només de 9,7 nusos i la previsió meteorològica per les properes hores no adverteix de cap canvi substancial. El Jecsalis ha començat la travessia de l'Índic Sud i navega rumb cap a la porta de Kerguelen, una de les línies de control de la regata que han de creuar obligatòriament tots els vaixells. Allà hi haurà premi: dos kits nous de veles, que en el cas del nostre veler substituiran als dos que s'han hagut d'emprar a la baixada de l'Atlàntic i s'afegiran als vuit que queden de reserva a la bodega.

En les properes setmanes ens espera la travessia del Mar de Tasmània i de l'estret de Cook i la ruta del Pacífic Sud fins al cap d'Hornos, zones de fortes borrasques que, malgrat ser l'estiu austral, posaran a prova la supervivència dels velers.

Mentrestant, a la regata real, la primera posició l'ocupa el Virbac Prapec 3 -que ja navega a prop de la costa australiana, seguit del Mapfre i l'Estrella Damm.Desprès de la retirada del President i del Foncia, que va abandonar el passat 26 de gener degut al trencament del pal, queden en competició dotze dels catorze velers que van sortir de Barcelona el 31 de desembre.

Imatge 1: El Jecsalis -marcat en verd- navegant a prop del cap de Bona Esperança.

Imatge 2: La flota virtual el passat 28 de gener

Estrella Merengue

A l'anterior entrada d'aquest blog comentàvem l'anunci d'Estrella Damm centrat en lloar l'esperit de La Masia del Barça i tot allò de bo que té Catalunya. Doncs be, ara en Peyu,  un internauta català, n'ha fet una parodia dedicada al Real Madrid que porta per títol “Estrella Merengue”.

Emprant les mateixes imatges de l'espot original, ha canviat la banda sonora i els protagonistes de l'anunci – l'actor Quim Gutiérrez i els components del grup musical Els Amics de les Arts- van explicant en castellà la recent història i actual situació del club blanc. “Estrella Merengue, beber para olvidar”, diu l'eslògan final d'aquesta parodia que farà molta gràcia a tothom excepte, naturalment, a Tomás Roncero i a la resta de seguidors del Madrid.

Parlant de Roncero, ahir a la nit Santi Giménez, delegat a Barcelona del diari As deia això de l'estat d'ànim seu company a la tertúlia del programa Tu diràs de RAC1: “En Roncero és molt bon tio. Com que és ciclotímid, el tipus, quan li foten la clatellada està superbaix i després puja. Es reconstrueix ell mateix.”

Doncs ànim Roncero, a reconstruir-te i a agafar-te, con tu dius, "a un clavo ardiendo" anomenat Mourinho!

Per acabar, aquí teniu una comparativa entre l'anunci d'Estrella Damm de l'any passat i la seva paròdia feta, aquella vegada, per la gent de Crackòvia.

Autoestima cervesera

El nou anunci d'Estrella Damm (vídeo de dalt) utilitza l'esperit del Barça per acabar glosant tot allò de bo que té Catalunya. L'espot està molt ben fet i el concepte és emotiu i agrada, però no sembla del tot original. Tan sols un any enrere, la publicitat de CruzCampo (vídeo inferior) va fer una cosa similar a Andalusia.

Amb tanta coincidència, ¿és l'escuma de la cervesa l'element essencial per fer pujar l'autoestima dels pobles?

La veritat és que costa d'imaginar un anunci de compreses femenines o de sopa de sobre comunicant tantes emocions...

"Shakira surt amb mi"

Amb el Barça mirant pel retrovisor al Madrid a set punts de distància, les agències de paparazzi ja han posat preu a una foto robada que pugui demostrar el suposat idil·li entre Gerard Piqué i la cantant Shakira: 150.000 euros. Tot sigui per distreure al personal i, si pot ser, pertorbar amb afers extra-esportius el bon ritme i la concentració blaugrana.

Coincidències del món de les estrelles, demà dimecres els dos personatges fan anys – ella 34 i ell 24- i, a l'espera que ho celebrin com més juntets possible, les agències i més d'un paparazzo afeccionat segur que s'apuntaran a la caça i captura de la intimitat de la presumpta parella.

D'aquest tema parlaven avui a la tertúlia de Divendres (TV3) quan un espectador ha enviat un SMS amb el següent missatge:

“Shakira surt amb mi, no amb en Piqué”

Moment sublim. Clar i català. S'ha acabat el waka-waka rumor. Desprès d'aquesta veritat expressada a cost reduït – 1,42 euros per l'SMS - els socis del Barça han respirat tranquils i Florentino i la premsa de Madrid (que ja es fregava les mans amb el cor de Piqué) hauran de fer el de sempre: continuar entretinguts amb l'afer Carbonero-Casillas i, somniar en substituir l'àlbum de cromos per un equip-equip.

Adéu món cruel

Fes-ho però sigues net.

La revolta a Egipte i la Llei Sinde

Quina relació hi pot haver entre la Llei Sinde, aprovada en el Senat i
que preveu el tancament de pàgines web de descàrregues, i la revolta popular a Egipte?

Costa de creure, però n'hi ha.

Anem a pams.

Feta la llei, feta la trampa. Si la Llei Sinde pretén perseguir, entre altres coses, els webs d'enllaços que apunten a sèries, pel·lícules, música o programes, la solució per esquivar-la -han pensat alguns- és crear planes d'enllaços però sense que mantinguin l'estructura típica dels enllaços.

Una de les opcions que aquests dies s'ha posat en marxa, consta dels següents elements:

Sindecoder: un web que permet xifrar els enllaços convencionals convertint-los en una llarga llista de lletres i números. Per exemple, l'adreça d'aquest bloc ( http://absurddiari.blogspot.com ) seria transformada en aquesta altra:

http://www.sindecoder.tk/#XQAAEAAgAAAAAAAAAAA0HSzgOglZxY9FNAK58jV2BvEYXAw2AGti7VUIWfQ5XcAjLf//i7YAAA==

Com que l'adreça és massa llarga, cal un retallador d'URL: Sinl.es

Finalment, un perfil de Twitter - SinSeries - on anar penjant en forma de missatges curts els noms de les series i les adreces retallades, però això sí, sense conservar l'estructura d'una URL:

La de la sèrie Los Tudor, posem pel cas, és la següent:

sinl es bae30c

Com que això no és, pròpiament cap enllaç, l'usuari hauria d'escriure en el seu navegador http://www.sinl.es/bae30c

Fent-ho així aniria a parar a una plana amb el llistat d'enllaços de la sèrie amb els quals es podrien descarregar en un servei d'allotjament d'arxius, com Megaupload, cada un dels capítols.

Tot l'invent parteix de la base que a la plana de Twitter no hi pengen les URL de descàrrega, però això, naturalment dependria de la interpretació que en pugui fer el jutge.

De moment però, la revolta popular a Egipte i la decisió del president Mubarak de tallar internet ha comportat que aquesta iniciativa per saltar-se la Llei Sinde hagi quedat temporalment bloquejada.

Un dels seus impulsors ho explica a Twitter:

Solo a nosotros se nos ocurre alojar Sinl.es en.. Egipto. Seguimos trabajando para que vuelva, y esperamos que acaben las revueltas pronto.

És el que té això d'estar en un món globalitzat.

Foto: Aldarulls a El Caire. / EFE

Gugel en ruta

Aquest camió que apareix a la fotografia l'he trobat circulant per l'autovia de Banyoles i contràriament al que algú pugui pensar no té res a veure ni amb internet ni amb la companyia Google, propietària del motor de cerca del mateix nom i d'altres productes com el servei de correu Gmail o la pàgina de vídeos Youtube.

El vehicle pertany a Gugel, una empresa italiana que, amb vuitanta camions, es dedica al transport de mobles per mitja Europa.

Algun malpensat podria creure que aquests empresaris italians han aprofitat la fama de Google per posar a la companyia de transports un nom que fonèticament sona semblant al de l'empresa de Mountain View, una de les marques comercials amb més valor del món. Però no és així: Gugel va ser fundada el 1996, mentre que Larry Page i Sergey Brin van crear Google Inc dos anys més tard, el 4 de setembre de 1998.

Conclusió: per qui ho dubti, hi ha vida fora d'internet.

Un nou riu al País Valencià

Continuant amb els errors als mapes del servei cartogràfic Maps of World, si us fitxeu amb el del País Valencià descobrireu un riu imaginari que prové de Catalunya i travessa de dalt a baix la geografia valenciana...inundant tot el traçat de l'autopista!

Via: Llista Folre i Manilles

Ja ha arribat l'aigua del Roine

No hi ha crisi econòmica que valgui. Ha sigut arribar i moldre. El govern dels millors s'ha posat mans a l'obra i en quatre dies ha convertit en realitat el transvasament del Roine. A Barcelona ara tindran aigua per regalar i per vendre.

Tot això, naturalment, si hem de fer cas a aquest formós i imaginatiu mapa de Catalunya que es pot veure en el web de l'empresa californiana Maps of World. Això sí, els responsables de l'invent cartogràfic es curen en salut: asseguren que fan els màxims esforços per garantir l'exactitud dels mapes però adverteixen que no es fan responsables dels possibles errors...

Via: Llista Folre i Manilles

A TV3 creix el dèficit català

El magazine de la tarda de TV3 -“Divendres”- és un bon programa  que sap connectar amb l'audiència tocant els temes d'actualitat d'una manera interessant i , a alhora, entretinguda. Això no li treu, però, que alguna vegada pugui caure en errors.

Avui a la tarda, per exemple, si el president Artur Mas mirava la televisió catalana -la nostra- se li hauran posat els pèls de punta en descobrir que el dèficit de la Generalitat puja ni més ni menys que a 21.164 milions d'euros quan segons els darrers números del conseller Andreu Mas-Colell és de només uns 7.000 milions.

Val a dir que immediatament desprès d'aparèixer el gràfic en pantalla, el col·laborador del programa, l'economista Xavier Sala i Martín ha aclarit que es tractava d'una errada i que la xifra dels 21.164 milions correspon al dèficit del conjunt de comunitats autònomes.

Tot i estar atrapat pel malson dels números vermells, l'honorable deu haver respirat relativament tranquil.

"No sóc una porta"

Diversos cartells com aquest han estat col·locats en els vidres de l'aparador d'un comerç del Barri Vell de Girona amb l'objectiu que el públic no els confongui amb la porta i intenti entrar-hi deixant les ditades o, el més greu, les banyes. El més curiós del cas és que no es tracta de cap botiga de betes i fils amb clients d'edat avançada sinó d'un establiment que ven productes d'Apple a gent que està acostumada a moure's amb tecnologia i disseny. El sistema operatiu Mac OS, el MacBook, l'iPad, l'iPod o l'iPhone deuen ser més fàcils de fer servir que localitzar la porta d'aquest establiment..., cosa que diu molt a favor d'Steve Jobs i companyia i poc dels que van dissenyar la botiga.

Foto: S.G-A. / El Punt

Xeics en el Camp Nou

Jornada rodona de lliga. El Madrid es va deixar ahir dos punts en el camp de l'Almeria, l'equip que ocupa la darrera plaça de la classificació (1-1), mentre que el Barça, amb una primera part extraordinària, va sumar una nova golejada (4-1), aquesta vegada contra el Màlaga de Pellegrini i els petrodòlars en forma de fitxatges del xeic Abdullah bin Nasser al-Thani.

A quatre punts de distància dels blancs, els blaugrana van batent rècords: 28 partits sense perdre superant així la marca del Barça de Rinus Michels (temporada 74/75) i 52 punts a l'equador de la lliga, una quantitat mai assolida per ningú fins ara.

Els darrers dies s'havia especulat sobre la possible presència del xeic qatarià i amo del Màlaga en el Camp Nou però el multimilionari -que a més del Màlaga té altres aficions com una quadra amb 160 pura-sangs de raça àrab) no hi va fer acte de presència estalviant-se així haver de contemplar una nova derrota del seu equip. Hi havia, això sí, a les grades alguns aficionats malaguenys disfressats de xeics, cosa que demostra, a més del seu sentit de l'humor, la confiança que tenen amb els efectes positius de la riuada de diners que ha arribat i continuarà arribant al club andalús provinent de l'emirat de Qatar. En canvi, les càmeres de Canal +, especialitzades en escrutar meticulosament les grades cercant noies boniques i nens amb els ulls il·luminats per aquest Barça de somnis, no van poder detectar cap seguidor culer vestit de noble qatarí malgrat les injecció de petrodòlars que comportarà pel Barça tacar la samarreta amb el nom de la Qatar Fundation.

De desagraïts, el món del futbol n'és ple.

Parlant del noble esport consistent en introduir amb el peu, amb el cap o amb la ma de Déu una pilota dins la porteria dels contraris, avui a la tarda, en el magazín de TV3 “Divendres”, el debat anava dels valors que aporta aquest Barça (esforç, solidaritat, humilitat...). Un dels tertulians, el catedràtic de la Comunicació Sebastià Serrano, ha deixat anar una reflexió per pensar-hi:

“Per la societat industrial i, en general, pel capitalisme, l'esport és un dels millors models que hi ha: treballar en equip i no trencar les regles. Hi ha un sistema de regles que no es poden trencar i si ho fas et treuen la targeta, t'expulsen. Tots els jugadors juguen segons aquestes regles. I això, de cara a la indústria és bo”.

Sebastià Serrano dirà el que vulgui, però pels que no us agrada el capitalisme, ni l'esport us recomano que aneu als diccionaris del web d'El Punt-Avui i cerqueu un sinònim de futbol. Aquest és el resultat:

Imatges: Canal +

Boardwalk Empire: efectes digitals

Boardwalk Empire és una sèrie de televisió nord-americana que actualment emet Canal + i que està situada a Atlantic City als anys 20 durant la Llei Seca. Polítics, gansters -entre ells un jove Al Capone- i policies protagonitzen aquest drama que compta entre els seus productors executius amb Terence Winter (Los Soprano) i Martin Scorsese, qui també ha dirigit l'episodi pilot d'aquesta sèrie emesa en els Estats Units pel canal HBO i de la qual ja es prepara la segona temporada.

En el següent vídeo, centrat en Boardwalk Empire, es poden veure els sorprenents efectes digitals emprats actualment en les produccions d'època per substituir els clàssics decorats o per evitar el rodatge -amb costosos desplaçaments i llargs tràmits administratius- a localitzacions reals.



Via: Llista Folre i Manilles

El conill de la Belén Esteban

La Organización Interprofesional Cunícula (Intercun), integrada per empresaris de  la producció, transformació i comercialització de la carn de conill, ha iniciat una campanya per promoure el consum d'aquestes bestioles herbívores.  La mussa de la campanya és ni més ni menys que la princesa del poble Belén Esteban, a qui, a més d'haver-la de suportar dient bestieses a la televisió i al capdavant d'algunes enquestes sobre predileccions polítiques, ara ens apareix glosant el conill. “Quien no come conejo – assegura en un dels vídeos promocionals- és porque no quiere”.

Doncs no, no vull.

Ja m'agradava ben poc la carn de Bugs Bunny però ara, digueu-me llepafils, encara em farà menys gràcia imaginar-me queixalant -amb perdó- el conill de l'Esteban. Per més propietats gastronòmiques i nutricionals que tingui la criatura.

BWR-The Game: Marea negra

Onzena jornada de navegació en el Barcelona World Race-The Game . El veler virtual Jecsalis ja ha recorregut 2.277 milles nàutiques i aquest vespre segueix rumb sud, navegant a 87 milles de Dakar i a 224 de l'illa de Maio, a Cap Verd. Aprofitant l'empenta dels alisis, el vaixell ha arribat a assolir una velocitat punta de 17,9 nusos, però continua sense millorar posicions: 2.350 en el rànquing global. Això sí, l'estratègia conservadora amb un ris a la vela ha fet que el Jecsalis no patís cap nou dany.

Els organitzadors del BWR-The Game han anunciat que el nombre de jugadors segueix augmentant: ara ja superem els 23.100. Han difós un mapa en el qual es pot veure la posició de tots ells: una immensa marea negra que baixa des de Barcelona amb alguns vaixells perduts per aigües de Vigo i A Coruña fent ves a saber què. Veient aquesta acumulació de velers s'entén el perquè a l'aplicació web del joc no apareixen simultàniament tots els velers, sinó només els dels amics, els que van al capdavant de la regata – en aquests moments Rayo Veloz- i alguns altres de manera aleatòria. També queda clar que era impossible incloure, com alguns jugadors han lamentat, la possibilitat de xocs entre embarcacions: amb aquesta acumulació de velers, els accidents haurien estat constants.

Mentrestant, la regata real, amb el Virbac Paprec 3 ocupant la primera posició, s'ha quedat sense un dels seus catorze velers. El President, tripulat per Jean Le Cam i Bruno García, s'ha hagut de retirar de la competició després que dilluns patís el trencament del pal en topar de proa amb una onada. Ahir a la nit va arribar amb motor a Marina Mindelo, a l'illa de Sao Vicente (Cap Verd).

Imatge 1: Els 23.100 vaixells que participen al joc.

Imatge 2: Marcada en verd, la posició actual del Jecsalis.

La SER talla la veu a Guardiola

A l'entrenador del Barça Pep Guardiola li va tocar ahir pujar a l'escenari de Zuric per donar a conèixer el nom de Lionel Messi com a guanyador de la Pilota d'Or de la FIFA. La clàssica frase “El guanyador és...” la va dir en català, en castellà i en anglès però el que hauria de ser del tot natural donat que Guardiola és català, no els ho deu  semblar gens a alguns mitjans de Madrid. A la web de la Cadena SER, per exemple, han penjat el tall de veu (i mai millor dit) sense el fragment en català. Les tisores han començat a treballar just desprès del "Ladies and gentlemen". No hi ha hagut mala intenció. Segur que algú de l'emissora de Prisa ha pensat que el tall era massa llarg...

Com em comentava un company de redacció, si els de la SER fan això, més val no comprovar què han fet amb la veu de Guardiola els d'Intereconomia...

 

Guardiola: "And the winner is... Messi"

BWR-The Game: Les Canàries

Avui a la matinada, després de nou dies de navegació, el veler virtual Jecsalis ha deixat enrere les illes Canàries. En el tram des de Gibraltar, just a la porta de l'Atlàntic, un augment inesperat en la velocitat del vent -superior als 20 nusos- va deixar tocades les veles, obligant a ser substituïdes per unes de noves. Em queden doncs nou kits de veles per intentar acabar aquesta regata de 25.000 milles al voltant del món, malgrat que, segons han apuntat els organitzadors del Barcelona World Race- The Game, és possible que, més endavant, en algun control d'etapa es puguin aconseguir recanvis.

Mentrestant, l'estratègia del Jecsalis és conservadora. Davant el risc de perdre més veles cal posar rissos – maniobra que a l'argot mariner s'en diu “prendre rissos”- per reduir la superfície de tela i poder resistir millor la força del vent, una operació que naturalment té com a contrapartida la pèrdua de velocitat del veler. Els responsables del joc recomanen fer-ho quan el vent es situa entre 20 i 25 nusos, però el risc de danys pot variar segons el rumb i el tipus de vela que es porti. Convé doncs estar alerta i no treure l'ull dels canvis meteorològics.

La travessia per l'arxipèlag canari es pot fer per tres rutes diferents: per l'oest -el camí escollit pels velers més avançats de la regata real- pel centre de les illes (amb el risc de quedar sense vent a conseqüència de l'orografia canària, i per l'est, a tocar el continent africà. Les condicions meteorològiques han obligat al Jecsalis i a molts altres velers virtuals a seguir aquest darrer rumb fins a trobar els vents alisis, els quals, aquest matí, passades ja les Canàries, han permès al Jecsalis assolir puntes de velocitat de 16.50 nusos. Ve de baixada, però la prudència ha fet aconsellable, a estones, prendre rissos, una maniobra que caldrà anar portant a terme fins arribar a la zona de calmes equatorials.

Ara, a quarts de nou del vespre, el Jecsalis, que ocupa la posició 2.235 del rànquing global, navega a una velocitat de 13 nusos a 137 milles al sud de Gran Canària.  La regata virtual és encapçalada pel vaixell Poloni -que ja ha deixat enrere el Cap Blanc, a la frontera entre el Sàhara Occidental i Mauritània, mentre que a la cursa real la primera posició continua en mans del Virbac, seguit del Foncia, vaixells que, amb l'empenta dels alisis, naveguen a tota velocitat per les aigües de Cap Verd.

 Imatge 1: El mapa de navegació a les tres de la matinada del 10 de gener. El Jecsalis apareix marcat en verd navegant a 15 milles de la costa africana i a 50 de Fuerteventura. En vermell es poden veure els velers de la regata real We are water i Fòrum Marítim Català.

Imatge 2: Fuerteventura

El risc de matinar en diumenge

Aquí teniu, traduït al català, un mini relat -d'autor per mi desconegut- que circula per la xarxa i que posa en evidència el risc de matinar els diumenges per practicar activitats de lleure abandonant a la parella...

Avui m'he aixecat d'hora, m'he vestit lentament, he agafat el meu casc i els  guants, he anat silenciosament al garatge, he arrencat la moto i l'he tret a fora.

En sortir m'he trobat amb una pluja torrencial, tot el carrer inundat i una ventada gelada que bufava almenys a uns cents quilòmetres per hora.

He tornat a ficar la moto al garatge, he posat la ràdio i he sabut que tot el dia farà mal temps.

He entrat novament a casa, m'he despullat silenciosament i he lliscat dins el llit. Poc a poc m'he arrupit contra l'esquena de la meva dona, i li he xiuxiuejar a cau d'orella: 

"El temps a fora és horrible!".

Ella m'ha acariciat i m'ha contestat mig adormida:

"Ja ho sé. Et pots creure que el gilipolles del meu marit s'en ha anat amb moto?"

Nota: També s'aplica per als que surten d'hora a córrer, a anar en bici, a caçar, pescar o altres ocupacions semblants.



Vía: Llista Folre i Manilles

The Game BWR: La flota catalana

Desprès de sis dies de navegació per les aigües de The Game Barcelona World Race, el veler virtual Jecsalis ha aconseguit passar a quarts de quatre de la matinada  l'estret de Gibraltar entrant a  l'Atlàntic. Enrere he deixat la mar d'Alboran, amb uns vents fluixos i de proa que feien molt lenta la navegació. A l'estret he coincidit amb tres dels velers de la regata real que en aquell moment ocupaven les darreres posicions: el Renault Z.E. , el Central Lechera Asturiana i el Fòrum Marítim Català. Moltes milles per davant, el Virbac Paprec 3, de la parella formada per Jean-Pierre Dick i Loïck Peyron, ja és a tocar Madeira, mentre que a la regata virtual es disputen els primers llocs el BSG, l' Anntorcha i el Flamboyan.

En el joc, el rànquing global és molt relatiu ja que s'estableix automàticament mesurant en línia recta la distància entre el vaixell i el punt de control del tram. Segons el rumb que portes, el posicionament pot variar de manera considerable. Avui al migdia, el Jecsalis apareixia situat en la posició 914 d'un total de 20.000 participants (la xifra de jugadors creix cada dia), mentre que ara al vespre ocupa el lloc 1.293.

Aquesta primera setmana, els navegants catalans ja ens hem organitzat amb un fòrum propi dins el web del joc i un grup a Yahoo. Superem la quarantena de vaixells i ens intercanviem tota mena d'informació sobre rumbs, veles i altres mecanismes de la navegació virtual. Hem creat una bona eina de cooperació per intentar acabar amb èxit aquestes 25.000 milles virtuals de volta al món a vela.




Imatge: Moment del pas del Jecsalis (marcat pel cercle verd) per l'estret de Gibraltar. En vermell, tres dels vaixells de la regata real.

Aigües menors

El primer avís és ben clar: aquí no es fan descomptes per aigües menors. I el segon cartell també és taxatiu: si vas a fer una analítica, sigues mesurat.

Malament ho tenen els pixaners empedreïts.

Fotos: Proyecto cartele.com

The Game BWR: problemes tècnics

Ja he superat les primeres 24 hores de regata a bord del Jecsalis i ara, a quarts de deu del vespre, el vaixell virtual porta recorregut un tram de 154 milles nàutiques  des de Barcelona. Estic a la costa valenciana, rumb al cap de la Nau i ocupo en el rànquing global de The Game Barcelona World Race la posició 2.692, un lloc gens destacable però tampoc menyspreable tenint en compte els meus limitadíssims coneixements en navegació nàutica i el fet que, segons les darreres dades facilitades per l'organització, ja participen en aquesta volta al món uns 14.000 jugadors.

La primera jornada s'ha caracteritzat per dos factors: el poc vent, que només ha permès al Jecsalis arribar a una velocitat màxima de 9,2 nusos (9,2 milles nàutiques per hora), i els problemes tècnics de login que durant moltes hores ens han impedit a gran nombre de participants connectar-nos al joc. Això ha comportat que els afectats no poguéssim portar a terme les maniobres adients, tant pel que fa a la correcció de rumb com al canvi de veles, una situació que ha generat notable malestar entre els jugadors. En el fòrum del videojoc ja hi ha qui proposa que es faci un reset quan la flota arribi a l'estret de Gibraltar i que en aquell punt tots els vaixell tornin a sortir en igualtat de condicions. De moment els organitzadors només han reconegut que s'han produït problemes a les hores punta i que ara ja estan resolts. Esperem que així sigui.

Mentrestant, a la regata real, la primera posició entre els catorze vaixells participants l'ocupa a aquesta hora el Foncia de Michel Desjoyeaux, el navegant oceànic que més triomfs ha aconseguit en solitari i en doble i que és considerat un autèntic mite en aquestes competicions.

Imatge 1: Una captura de pantalla del Jecsalis navegant a primera hora de la tarda a l'alçada de València.

Imatge 2: El vaixell Foncia. / BWR

A tota vela!

Avui a la una del migdia comença la meva participació a la Barcelona World Race, la volta al món a vela amb vaixells tripulats per dues persones. El veler que, com tots els altres és un Imoca Open 60, es diu Jecsalis, l'antic nom amb el qual es coneixia la vila de Sant Feliu de Guíxols, i a bord d'ell he de recórrer, al llarg de tres mesos i sense escales, 25.000 milles pel Mediterrani, l'Atlàntic, l'Índic i el Pacífic, passant per les aigües més remotes i perilloses del planeta.

Ho faré, naturalment, de manera virtual competint amb 12.000 participants més d'arreu del món que s'han inscrit a The Game Barcelona World Race, un videojoc 2D-3D en línia desenvolupat per la  Fundació Navegació Oceànica Barcelona conjuntament amb la Universitat Pompeu Fabra.

Es tracta d'un joc totalment gratuït, que no requereix cap instal·lació i que permetrà seguir la ruta dels catorze vaixells inscrits a la segona edició de la BWR. Els jugadors haurem de fer front en temps real a les mateixes condicions meteorològiques que els navegants, tant pel que fa a la pluja, al sol i a la boira, com al vent, a les tempestes o a les onades gegantines. Rebrem els mateixos informes meteorològics que els equips participants a la regata i, a partir d'aquestes dades, podrem escollir el rumb més idòni i el tipus de vela, entre cinc de diferents. També podrem utilitzar tres tipus de pilots automàtics, fer servir un nombre limitat de kits de reparació, disposar d'estadístiques, fer amics virtuals, competir amb ells en lliguetes per trams, contemplar en 3D la línia de la costa, veure al llarg del recorregut els punts d'interès en vídeos, fotografies i textos, participar en un fòrum i en una comunitat virtual per Facebook i rebre recomanacions i suport de Manel Pedreira, el director de la regata virtual.

Com ha subratllat Román Welsch, director de Departament de Tecnologia de la Fundació Navegació Oceànica Barcelona, "aquest joc permetrà a la gent viure la Barcelona World Race des de dins, competint contra els propis navegants amb les mateixes condicions de vent i onades que ells tinguin. A més, tots els jugadors disposaran de les mateixes eines per competir en les mateixes condicions amb els regatistes".

Per últim, els promotors del videojoc han destacat que es tracta d'un producte independent que podrà ser emprat en altres regates i que estarà en constant evolució i millora.  




Foto: El vaixell Groupe Bel, un dels participants a la regata. / Manuel Medir / FNOB

"Matem x encàrrec"

Com cada nit, el ratolí Pérez va sortir a repartir regals als nens i les nenes que els havien caigut dents. Aquella vegada, però, al girar la cantonada va descobrir un anunci inquietant:

“Matem x encàrrec. Desinfecció, desinsectació, desratització...”

Amb el cor bategant a mil per hora, Pérez va girar cua i va anar a corre-cuita a retirar el cartell de casa seva.

Aquella nit, els nens es van quedar sense obsequis...i el simpàtic ratolí va passar a la clandestinitat, on va fer feliç coneixença de la rateta que escombrava l'escaleta.

Malgrat haver renunciat a la fama, a l'escalfor d'ella va viure més content que un gínjol però de tant en tant anava barbotejant la mateixa lletania: “Els humans estan bojos, els humans estan bojos...”


Fotos: Si el puchi se muere

Una de zombis: el cas del senyor X

Hores i més hores de sang i fetge. Per damunt de tot, el solitari senyor X era un extraordinari seguidor dels videojocs de zombis. La saga Alone in the Dark, Dead Rising, Halo o Left 4 Dead omplien obsessivament de morts vivents la seva vida d'oci...i també la nit. Es posava al llit i, a l'instant d'aclucar els ulls, batallons de zombis el perseguien en somnis en una carrera esgotadora que sempre finalitzava malament.

Ficció i realitat es barrejaven cada vegada més fins que un dia el senyor X va decidir instal·lar un kit contra morts vivents a l'habitació: “En cas d'atac de zombis, trencar el vidre”.

Durant una llarga temporada, el fanàtic de Dead Rising va continuar patint l'atac dels morts vivents però sempre es va resistir a utilitzar l'arsenal armamentístic, reservant-lo com el darrer recurs.

Els familiars i amics del senyor X ja estaven acostumats a les seves excentricitats quan un matí van trobar el cadàver. “Mort natural” va confirmar el metge. A l'habitació tot era al seu lloc, res feia pensar en cap incident. El kit antizombis continuava penjat a la paret protegit pel vidre.

Setmanes més tard, un fet extraordinari va commocionar el poble: la tomba del senyor X va aparèixer oberta i sense rastre de les despulles. També va començar a circular el rumor que algú, aprofitant la foscor de la nit, havia entrat a la casa emportant-se únicament una estranya col·lecció d'armes. Però això només eren rumors...

En el mateix carrer, un altre veí. el senyor Y, començava a afeccionar-se als videojocs de zombis...

Foto1: Imatge del videojoc Dead Rising

Foto 2: Armari antizombis. / Ufunk.net / Jaume Vilà-Clara- Facebook

La Nativitat a l'era digital

Posem que una noia verge anomenada Maria comunica per Gmail a un fuster anomenat Josep que ha quedat prenyada dels aires del cel. Imaginem que el noi entra al Twitter i fa saber a les seves amistats que s'en va amb Maria cap a Betlem...

La història de la Nativitat a l'era digital és explicada mitjançant aquest original vídeo realitzat per l'empresa portuguesa Excentric. Serveis com Facebook, Twitter, YouTube, Google, Wikipedia, Google Maps, Gmail o Amazon en són els protagonistes.

Flamenc contra el capital

 

 El col·lectiu Flo6x8 es dedica a fer accions artístiques contra el sistema financer. La seva arma és el flamenc i els escenaris escollits acostumen a ser oficines bancaries de ciutats com Sevilla, Granada, Huelva, Madrid, Bilbao o Barcelona. No cal dir que la irrupció dels activistes provoca una autèntica sorpresa entre els treballadors dels bancs, els agents de seguretat i els clients.

En el vídeo de dalt podeu veure una acció col·lectiva flamenca portava a terme en una oficina del Banco Santander a Sevilla, en la qual els activistes, equipats amb set aparells de ràdio, hi van ballar la rumba “El banquero” emesa per una emissora amiga.

En el vídeo de baix, una altra acció també dins una oficina bancària. En aquest cas la “Niña ninja” trenca el seu moneder i exhibeix el seu art flamenc.

Una miss per terra

Lluir el somriure exigible a tota miss és complicat, sobretot si, com li ha succeït a Laury Thilleman ( Miss França 2011), la conviden a “On n'est pas couché”, el show televisiu de Laurent Ruquier a France 2 i li deixen anar el còmic Jonathan Lambert fent el paper de Damien Baiser, un personatge foll i repugnant sotmès durant llargs mesos a abstinència sexual...

Badant dalt d'un Ferrari

Per més Ferrari que condueixis, no si val a badar...

"Vell al volant"

Fins ara havíem vist en el vidre posterior dels cotxes els típics adhesius de “Bebè a bord” que regalaven les marques de bolquers, farinetes etc. Amb el pas dels anys, la criatura per la qual els pares demanaven prudència als altres conductors anava creixent al mateix ritme que l'adhesiu perdia color, un girar incessant de la roda del temps que de tant voltar acaba convertint l'antic missatge en un de nou com el que podeu veure en aquesta fotografia captada en un carrer argentí. El “bebè a bord” ha esdevingut “vell al volant”, un cicle més de la vida que cal agafar-se, com és el cas, amb sentit de l'humor.

Via: Proyecto Cartele.com

Remirant el clàssic

Aquesta tarda he tornat a veure per TV3 els darrers minuts de la repetició del Barça-Madrid d'ahir (5-0). Ho he fet esperant que, vint-i-quatre hores després, Messi, Villa, Pedro, Xavi, Iniesta i companyia continuessin fent filigranes damunt la gespa i el clàssic acabés amb sis, amb set, amb vuit, amb nou o amb deu gols a zero, però el marcador ha estat fidel a la tossuda realitat i no s'ha mogut del cinc.

Quedem-nos doncs amb la gloriosa maneta estampada a les cares de Mourinho i Cristiano Ronaldo i guardem energies i gols per anar posant al sarró els següents punts, a ser possible, fem-ho de tres en tres.

Com diria Guardiola, toquem de peus a terra que la lliga és molt i molt llarga.  Deixem la fantasia per aquells que creien que fitxant un entrenador amb l'ego inflat de supèrbia n'hi havia prou per enterrar aquest Barça que ens ha donat, ens dóna i ens donarà tantes i tantes satisfaccions.

Guardem, això si, el clàssic d'ahir a la vitrina de la memòria blaugrana, al lloc d'honor reservat per les autèntiques obres d'art. 

 

Foto: Eufòria blaugrana. / Robert Ramos / El 9 Esportiu

Dibuix: JAP / El Punt

Porcs motoristes

El maig del 2006 una notícia absurdíssima va donar la volta al món: a Santa Cruz de Tenerife, uns agents de la policia municipal van fer aturar una moto dalt de la qual hi anaven tres ocupants i al procedir a la identificació dels individus van quedar esmaperduts en descobrir que un d'ells, el del mig, era una cabra amb casc.

Dins el capítol de viatgers estranys, la història de la cabra motociclista era força insuperable fins que avui he rebut, via llista Folre i Manilles, aquesta foto de dos porcs dalt d'una motocicleta embalats com si ja fossin botifarres gegants i transportats cap a un destí poc tranquil·litzador.

No cal entrar en més detalls, només deixar constància que la realitat té una capacitat inesgotable de sorprendre.

Matemàtica popular

 Ficció i realitat.

A la imatge de dalt es pot veure al professor Charlie Eppes enfeinat amb una de les seves  sofisticades equacions que ajuden a l'FBI a resoldre els casos criminals de la sèrie Numb3rs.

A sota, un exemple de matemàtica popular captat en un carrer de qualsevol ciutat.