dilluns, 7 de febrer de 2011

BWR-The Game: cap de Bona Esperança


Ahir, desprès de 37 dies de navegació per les aigües virtuals del Barcelona World Race-The Game, el meu veler, el Jecsalis, ha aconseguit arribat al cap de Bona Esperança, la porta de l'oceà Índic.

La baixada per l'Atlàntic des de les illes del Cap Verd (darrera nota en aquest blog) ha estat lenta i laboriosa més que res per la ineptitud d'aquest aprenent de navegant que va seguir durant massa dies un rumb per l'est, excessivament proper a la costa africana. Els entesos en la navegació a vela saben que el camí més curt no és sempre el més ràpid i que per arribar al cap de Bona Esperança cal fer primer un tomb per la costa brasilera, una baixada per l'oest que és aconsellable tant per superar l'anomenada Zona de Calmes Equatorials com per aprofitar millor els limitadíssims vents de l'anticicló de Santa Elena, a l'Atlàntic Sud.

A l'hemisferi sud, els anticiclons giren en sentit contrari a les agulles del rellotge i per això convé apropar-se a la costa de Brasil deixant el centre de l'anticicló a babord. Ho he sabut massa tard i ara el Jecsalis ocupa la posició 6.240 en un rànquing global d'uns 30.000 jugadors.

En tot cas, el vaixell virtual ja ha arribat al cap de Bona Esperança , a la costa atlàntica de Sud-Àfrica, conegut també com el cap de les Tempestes, unes aigües històricament temudes pels navegants degut als vents de 30 nusos i a les onades que sovint superen els quatre metres. La topada entre la corrent de l'Atlàntic i la de l'Índic (més freda) pot acabar generant uns temporals gegantins amb murs d'aigua de fins a cinc pisos d'alçada. Poca broma.

De moment, però, la navegació és més tranquil·la. La velocitat del vent és només de 9,7 nusos i la previsió meteorològica per les properes hores no adverteix de cap canvi substancial. El Jecsalis ha començat la travessia de l'Índic Sud i navega rumb cap a la porta de Kerguelen, una de les línies de control de la regata que han de creuar obligatòriament tots els vaixells. Allà hi haurà premi: dos kits nous de veles, que en el cas del nostre veler substituiran als dos que s'han hagut d'emprar a la baixada de l'Atlàntic i s'afegiran als vuit que queden de reserva a la bodega.

En les properes setmanes ens espera la travessia del Mar de Tasmània i de l'estret de Cook i la ruta del Pacífic Sud fins al cap d'Hornos, zones de fortes borrasques que, malgrat ser l'estiu austral, posaran a prova la supervivència dels velers.

Mentrestant, a la regata real, la primera posició l'ocupa el Virbac Prapec 3 -que ja navega a prop de la costa australiana, seguit del Mapfre i l'Estrella Damm.Desprès de la retirada del President i del Foncia, que va abandonar el passat 26 de gener degut al trencament del pal, queden en competició dotze dels catorze velers que van sortir de Barcelona el 31 de desembre.



Imatge 1: El Jecsalis -marcat en verd- navegant a prop del cap de Bona Esperança.

Imatge 2: La flota virtual el passat 28 de gener

1 comentari:

b.a. ha dit...

Fa dies que patia per si havies naufragat!!!!!!!!!