dilluns, 5 de juliol del 2010

Nens militaritzats



Una festa de final de curs al col·legi dels Maristes de Sanlúcar la Mayor (Sevilla). La protagonitzen criatures de 4 anys.

Seguint el ritme de marxes militars, els nens juren la bandera espanyola disfressats de guàrdia civils (amb tricorni i bigoti estil Tejero) i les nenes van vestides de “dames auxiliars”). Tot plegat molt pedagògic. Amb regust a resclosit. A caspa. A èpoques passades.

Estava mirant el vídeo esgotant la meva capacitat de sorpresa i pensant fins a quin nivell pot arribar l'adoctrinament i el patriotisme barat quan, de sobte, ha aparegut una pantalla blava: ha petat Windows i ha estat necessari reiniciar la màquina.

Definitivament, el meu ordinador (que jo creia que el tenia acostumat a tot) és massa sensible per permetre veure aquestes coses...


Via: blog Antonio Manfredi 

6 comentaris:

b.a. ha dit...

Ja poden anar dient que cal treure els crucifixos de les escoles, ja...

Adrià ha dit...

Doncs a mi el que més m'ha sorprès del vídeo és que m'esperava que seria en blanc i negre. Com quan sortia aquell homínid innaugurant pantans. Però no.

I a sobre algun boví orgullós de portar la seva cria en aquesta granja ha estat capaç de posar-lo a intenné.
Qui ho diria.

Anònim ha dit...

Tenen la barra de dir que el sistema educatiu català és "nazionalista", mentre ells fan absurdes menjades de tarro que res tenen d'educatives.

Anònim ha dit...

Cuando estas cosas se hacen en Catalunya, con Els segadors y con la senyera: tot va be. De veres que si.

Adrià ha dit...

Últim Anònim: quan disfressin els nens de mossos d'esquadra i les nenes de multeres, llavors sí que tindrem un problema. O quan l'espectacle es faci fora de les celebracions de la diada (que per cert no cau en època lectiva).

Si el que vols és provocar, una altra vegada esforça't-hi més.
Jo, "canvi i fora".

Arcangelo ha dit...

Com a monitor d'esplai he de dir que em fa vergonya que algú empri a les criatures per treure a passejar el seu fervor cap a qualsevol causa absurda. Un nen és especialment susceptible a qualsevol acte o ordre dels adults i, en comptes de fer-los anar pel camí que volem, el que cal fer és vigilar d'allò més amb el que els fem fer, per molt correcte que ens sembli... que potser després perden l'esperit crític i la ètica.

El més nacionalista en aquesta línia que he vist jo a Catalunya són pessebres vivents amb barretines.