Els toros i la llibertat

 El president Montilla ha justificat el seu vot contrari a l'abolició de les corrides de toros a Catalunya en base a la llibertat:

“He votat en contra perquè crec en la llibertat”

Llibertat, una gran paraula, un gran concepte, però llibertat per a què?

Per poder pagar una entrada per veure com torturen als animals?

Tot s'hi val en l'exercici de la llibertat?

La resposta, encara que de manera indirecta, li ha vingut de fora de Catalunya:

"No se puede usar ni abusar del concepto de libertad para amparar una salvajada o una crueldad con los animales".

Qui així parla no és cap activista antitaurí. Es diu Miguel Cabrera i és el parlamentari canari del PP, sí, sí, del Partit Popular, que el 1991 va ser l'impulsor de la llei canària de protecció dels animals, la primera que, sense esmentar els braus, va prohibir les corrides de toros. L'article 2 impedeix “maltratar a los animales o someterlos a cualquier práctica que les pueda suponer sufrimientos” i l'article 5 prohibeix “la utilización de animales en peleas, fiestas, espectáculos y otras actividades que conlleven maltrato, crueldad o sufrimiento”.

Des de fa anys no s'ha celebrat cap corrida a les tres places que hi ha les illes: dues a Gran Canària i una a Tenerife.

La llei es va aprovar amb l'absolut suport del PP, una actitud ben diferent a la que mostra ara el partit de Rajoy respecte a la prohibició aprovada aquesta setmana pel Parlament de Catalunya. I d'això es queixa Miguel Cabrera. Clar que una cosa són les illes Canàries, on sis anys abans de l'aprovació de la llei ja no es feien toros, un territori amb poc pes específic sobre el debat identitari de les Espanyes, i Catalunya, on a més d'una certa tradició taurina que ha anat davallant amb els anys, s'ha convertit en l'ase dels cops entre els dos partits majoritaris espanyols.

Rajoy, que, a petició de Alícia Sánchez-Camacho i amb la mirada posada a les eleccions de la tardor,  ha passat de puntetes per la polèmica de la sentència contra l'Estatut (com si no hi tinguessin res a veure, tot sigui per no esvalotar encara més el galliner català), ha tret ara a passejar, en defensa de la fiesta nacional i de la "llibertat",  el  clàssic “se rompe España”. Sap que segons quina sigui la reacció del govern Zapatero, el tema pot fer mal al PSOE per la pèrdua de vots a places taurines com Andalusia i Extremadura i per la defensa aferrissada de les curses de braus que, per raons econòmiques i culturals, fan alguns barons socialistes. Per això, el PP ha plantejat una proposició de llei que pretén blindar els toros com a “bé d'interès cultural” exclusiu de l'Estat i treure competències sobre aquest espectacle a les autonomies, invalidant així la decisió de la cambra catalana. I encara hi ha qui va més enllà com Pío García Escudero que pretén que el govern central  proposi  a la Unesco la declaració de les corrides com a “Patrimoni de la Humanitat”. Un patrimoni sagnant...

De moment, Zapatero ja ha dit que, malgrat ser de la mateixa opinió que Montilla, és a dir contrari a la prohibició, no pensa donar suport a les iniciatives del PP i ha recordat que s'han de respectar les competències que tenen les comunitats autònomes en la regulació dels espectacles públics. Però tractant-se de Zapatero, mai es sap...

Mentrestant a Canàries no hi ha corrides de toros però segueixen celebrant-se les populars baralles de galls, uns espectacles que la mateixa llei qualifica com a “tradiciones cruentas, impropias de una sociedad moderna y evolucionada”. Tot i això, degut a la popularitat de les baralles i al pes de la tradició, es limita a establir unes normes que impedeixen la seva expansió amb l'obertura de nous locals i el foment des de les administracions públiques. Pura hipocresia tractant-se d'una normativa de defensa dels animals, però els canaris ja fan més en relació a les baralles de galls que els catalans amb els correbous de les Terres de l'Ebre. Tot sigui per la tradició i pels vots...

Acudit: JAP/ El Punt