dissabte, 17 de juliol del 2010

José Bono, "el no nacionalista"

Una setmana després de la gran manifestació de Barcelona i quan a Zapatero li convé restablir la tranquil·litat en les relacions entre els socialistes espanyols i els catalans, el president del Congrés,  José Bono s'ha despenjat avui criticant als seus companys del PSC acusant-los de voler “imitar als nacionalistes”.

Just abans de l'inici de la reunió del Comitè Federal del PSOE, en la qual s'ha tractat la situació creada per la sentència contra l'Estatut, Bono ha subratllat que “com a socialista” està d'acord “amb les plantejaments solidaris i de igualtat de drets de tots els éssers humans”, però no pas amb “els plantejaments identitaris” de les comunitats autònomes. Ha afegit que sent “respecte i estimació” pels seus “amics nacionalistes”, però ha assegurat que no pertany “al grup de socialistes que volen imitar als nacionalistes”, als quals, segons ell, cal guanyar “en vots” i “no en nacionalisme”.

Naturalment quan José Bono s'embolcalla en la bandera espanyola o quan diu que la nació espanyola “és la comunitat de sentiments d'un país”, això no és nacionalisme. Faltaria més.


2 comentaris:

Im-Pulso ha dit...

Bono, al igual que la mayoría de los nacionalistas españoles (o españolistas) siguen convencidos de que el suyo no es otro nacionalismo. En cierto modo y en casos como el de Bono salvando las distancias, en el nacionalismo español perviven convicciones españolistas heredadas del franquismo (aquello de la "unidad de destino", por ejemplo, pero vestido con "ropas" menos llamativas).
Saludos.

aurora ha dit...

Et recomane la vinyeta de Ferreres en la contraportada de Público de hui (22.07.10). Més clar, aigua.

Salut.