diumenge, 4 de juliol del 2010

El País i el victimisme català


El País publica avui el Barómetro de Metroscopia centrat aquesta vegada en la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya. La informació - “Agravio para Cataluña, alivio para el resto de España”- justifica aquest títol per un dels resultats de l'enquesta segons el qual un 61 per cent dels catalans consideren que la sentència és un greuge per Catalunya, mentre que a la resta de l'Estat un 55 per cent dels enquestats creuen que no ho és.

L'autor de la informació -Fernando Garea- escriu que tots els partits catalans, amb l'excepció del PP, “se han subido a la ola de la opinión mayoritaria entre sus ciudadanos, contraria a la sentencia” i afegeix que, degut a la proximitat dels comicis de la tardor, les formacions polítiques catalanes “buscan la forma de canalizar y rentabilizar ese sentimiento ciudadano”. Pel periodista, la conclusió és evident: “El victimismo es rentable”.

És a dir que el ribot d'Alfonso Guerra va escapçar l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya i ara les tisores del Tribunal Constitucional acaben de capar el text retallat i aprovat per les Corts espanyoles i pel poble català, però queixar-se de les ferides obertes, mira per on, és ser “victimista”!

Perdut per perdut, ens queda el dret a la queixa, el qual, a l'espera de conèixer tot el text de la sentència, volem creure que no ha estat declarat inconstitucional. No exercir-lo seria, com a mínim, un exercici de masoquisme.

Més endavant, la informació subratlla que un 55 per cent dels enquestats a Catalunya són partidaris de convocar un nou referèndum , una opció que, segons l'autor de l'escrit, “no la defiende ningún partido catalán”.

Curiosament, en el mateix diari i dues planes després, es recorda que els ecosocialistes reclamen la convocatòria d'un nou referèndum i el secretari general d'ICV, Joan Herrera  torna a repetir el que ja ve dient els darrers dies: que la sentència no pot ser acceptada per Catalunya.

Definitivament, l'estiu i certes càrregues ideològiques de la Villa y Corte fan estralls fins i tot a la premsa considerada seriosa i d'alta volada.