dimecres, 24 de gener de 2007

Fraccionament.cat


Ho acabo de comprovar. Els dominis fraccionament.cat i fraccionament.org són disponibles i a l'abast de qui els vulgui comprar, cosa ben curiosa tenint en compte la maregassa que afecta als vaixells ciu.cat i erc.cat.

Des de fa dies, l'antic pal de paller dels nacionalistes de centre-dreta trontolla. A Convergència es senten veus que posen en qüestió les maneres de fer del rovell de l'ou d'en Mas, mentre que a Unió, una vegada més, es torna a aplicar la doctrina de marcar distàncies amb els convergents. S'apropen eleccions i cal subratllar perfil propi.

A ERC també estan ben entretinguts amb els aires gèlids que tornen a baixar del Pirineu. El novembre passat ja vàrem veure l'exconseller de Governació i exalcalde de Puigcerdà Joan Carretero festejant amb Catalunya Acció, l'entitat contraria a l'actual direcció republicana. La seva participació a un acte de l'organització impulsada per Santiago Espot ja feia preveure que el polític independentista no s'havia retirat ni molt menys de la vida pública.

Han passat dos mesos i divendres, algú va filtrar a La Vanguardia la intenció de Carretero de crear un moviment independentista en resposta a “les claudicacions d'ERC”. Dissabte i diumenge, l'Avui va publicar en dues entregues ( 1 i 2) el memorial de greuges de l'exconseller i dilluns, Nació Digital informava que Joan Carretero ha registrat a internet el domini reagrupament.org, mentre que Ruth Carandell, exsecretaria de Funció Pública del Departament de Governació i molt propera a Carretero, ha fet el mateix amb el domini reagrupament.cat.

Dèiem que els dominis fraccionament.cat i fraccionament.org encara estan disponibles perquè, com a mínim vist des de fora, l'univers del sobiranisme català no sembla que pugui acollir gaires planetes sense fer una trencadissa, per molt que Carretero insisteixi en acusar a Carod-Rovira i a Puigcercós d'haver convertit ERC en un satèl·lit dels socialistes.

I, recordem-ho, el darrer Reagrupament, el de Josep Pallach, era socialdemocrata i catalanista, va pactar .el 1977 amb Convergència, però finalment el 1978, amb en Josep Verde i Aldea al capdavant, es va acabar fusionant amb el PSC-Congrés i amb la Federació Catalana del PSOE donant lloc al Partit dels Socialistes de Catalunya.

L'univers de la política catalana és petit, compta amb recursos limitats i no té rés a veure ni amb la guerra de les galàxies ni amb la guerra dels mons. Encara que hi hagi qui vol fer entendre el contrari, les distàncies que separen a uns i a altres dins una mateixa parcel·la ideològica no són tan grans i tenen més a veure en moviments personals i estratègics que en qüestions doctrinals.

Per això i per la mandra i la dificultat de crear una nova força partint quasi de zero, però esquerdant ERC, és probable que l'aire pirinenc acabi esdevinguent una corrent interna amb la força mínima perquè Carod-Rovira i Puigcercós hi puguin fer front compartint bufanda.

Optar per la fracció requeriria molta rauxa i unes soles molt gruixudes per fer amb èxit la travessa del desert. I d'això, a ERC, ja n'han tingut àmplia experiència.