Els mitjons foradats del falcó

A Paul Wolfowitz, president del Banc Mundial, li deu succeir un fenomen econòmic similar al d'Esperanza Aguirre, que amb el sou que cobra no arriba a final de mes. Si la presidenta de la Comunitat de Madrid lamentava recentment que per culpa dels sostres alts del seu palau familiar s'ha de gastar part de la nòmina en calefacció, a Wolfowitz el dòlars se li deuen escapar de les butxaques ves a saber per quins forats fins el punt que no pot ni comprar-se uns mitjons nous.

Diumenge, en el transcurs d'una visita oficial a Turquia, va haver de treure's les sabates per entrar a una mesquita i va mostrar els miserables i castigats mitjons que es poden veure a les fotos.

Oficialment, el Banc Mundial és un organisme de Nacions Unides que té per objectiu reduir la pobresa amb la concessió de préstecs als països en desenvolupament. No crec però que els mitjons del seu president, amb els dos dits grossos posats a ventilar, siguin cap gest d'identificació solidaria amb els milions de pobres que malviuen arreu del món. Per molt de moda que pugui ser definir-se com a “antisistema”, res fa pensar que Paul Wolfowitz hagi abandonat les files del capitalisme.

Abans que en Bush se'l treies del damunt destinant-lo al Banc Mundial, aquest personatge va exercir de subsecretari de Defensa dels Estats Units i, com a falcó neocom del Pentàgon, va ser el cervell -per dir-ho d'alguna manera- de la invasió d'Iraq l'any 2003. També ha estat un ferotge defensor del militarisme israelià i ara, des del Banc Mundial, manté la tradició d'aquest organisme internacional consistent en afavorir els interessos dels països industrialitzats i en imposar enormes costos socials als països pobres que intenten, sense aconseguir-ho, sortir del pou.

Els forats dels mitjons de Wolfowitz són doncs més aviat un símptoma d'ignorància i de deixadesa. D'ignorància perquè qualsevol persona mínimament viatjada sap que a una mesquita s'hi ha d'entrar descalç. I deixadesa perquè, com diuen les mares, si tens una visita de compromís cal anar-hi amb els calçotets i els mitjons nets i en condicions. Que mai se sap en quina situació et pots trobar.

En un dels seus documentals - Fahrenheit 9/11- , Michael Moore ja mostrava a Paul Wolfowitz mullant una pinta amb saliva i arreglant-se el pentinat.

I si de gran l'actual director del Banc Mundial té aquesta manera no precisament elegant de cuidar el seu aspecte, de jove ja anava pel mateix camí. L'exconseller de Comerç i Turisme Francesc Sanuy, que va compartir habitació amb ell a la seva època d'estudiant universitari als Estats Units, ha explicat que Wolfowitz dubtava sempre de la seva imatge i demanava consell i alguna peça de roba als seus col·legues.

Llàstima que aquest cagadubtes estilístic, els dels mitjons atrotinats de Turquia, no hagi dubtat mai a l'hora d'exercir de falcó foradant vides i economies. En aquest cas, la manca d'estètica va unida a la manca d'ètica.