Assetjats pel soroll

Treballar de nit, intentar dormir de dia i tenir un veí manetes que gaudeix tunejant la casa a cops de martell es una experiència que desperta el monstre que tots portem a dins.

A l'aficionat a paleta no hi ha manera de fer-li entendre que aquest ofici -com el tabac- pot perjudicar greument la seva salut i també la dels ciutadans que l'envolten.

No pot ser bo de cap de les maneres dedicar el temps lliure a la serra radial. Fa un parell d'anys, a Palma, un paleta va embogir i va començar a perseguir un col·lega amb aquest artefacte propi d'una pel·lícula de terror. Textualment, no li agradava la seva cara i li volia tallar un braç. Per sort, el cable era curt i la serra va quedar ben aviat desendollada com si fos un grup de rock progre i enrollat.. Per desgràcia, el paleta foll tenia a ma un martell de goma amb el qual, amb instint d'escultor, va moldejar la cara, suposadament fastigosa, de la seva víctima.

Passen els dies i les nits i els sorolls dels veïns van furgant la neurona, furga que furgaràs i acaben traient de mare al més pintat. Un cas extrem s'ha produït a Itàlia on una parella ha matat a quatre persones que vivien al pis del costat perquè els plors d'una criatura no els deixaven dormir.

Però no només els plors provoquen problemes de convivència: també ho fan les riallades. Algú potser recorda el cas d'un alemany que va denunciar a la seva veïna per riure massa fort. Una vegada superada la sorpresa inicial, el jutge va desestimar la demanda entenent que “el riure és un so de vida” i no pot ser prohibit.

Més sort van tenir els veïns d'un romanès propietari d'un gos de 60 quilos, en Sumo, que entre altres particularitats, roncava amb una potència tan extraordinària que fins i tot disparava les alarmes antirobatori. El jutge es va mostrar misericordiós i el ca roncador i el seu amo van haver de canviar de casa.

Centrem-nos en l'economia. Els establiments comercials fan un immens negoci venent aparells per generar soroll més o menys harmònic. La gent es gasta la pasta amb equips de música de tota mena, però segurament hi hauria molts clients que exprimirien gustosament la pobre visa a canvi d'aparells per produir silenci.

En un futur raonablement civilitzat, les grans marques japoneses oferiran un catàleg de la perfecta felicitat domèstica que inclourà càpsules de silenci sepulcral per protegir, de tota agressió externa, els llits i les butaques. També hi haurà equips portàtils -fabricats, com els anteriors, a Xina- per anar a comprar o per pujar a l'ascensor sense haver de patir l'infecta música ambiental. I càpsules-preservatiu perquè se les posin, com a mesura d'autoregulació, els veïns aficionats al bricolatge.

La civilització ens ha de portar cap aquí, a menys, naturalment, que alguna autoritat amb prou seny ordeni als constructors i als promotors immobiliaris que les parets mitjaneres deixin de ser de paper de fumar i que els habitatges que paguem a preu de diamants estiguin ben insonoritzats.

Però clar, quin valent s'enfronta amb el gremi de les totxanes?

Aquí podeu veure un vídeo d'animació del dibuixant milanès Bruno Bozzetto sobre com el soroll pot convertir una comunitat de veïns en un infern.

Il·lustració superior: Obra del dibuixant portuguès António, basada en El Crit de Munch, i publicada a l'Expresso.