El president de França, Nicolas Sarkozy tornarà satisfet de la seva visita oficial al Marroc. El mandatari ha aconseguit contractes per empreses franceses per valor de 3.000 milions d'euros, entre ells la construcció del primer TGV àrab, el tren d'alta velocitat que al llarg de 540 quilòmetres unirà Tànger amb Marraquech passant per Rabat i Casablanca. El primer tram de 200 quilòmetres entre Tànger i Kenitra començarà a funcionar l'any 2013, tindrà un cost de 2.000 milions d'euros i el portaran a terme tres empreses de capital francès: Réseau Ferré de France, Alstom i SNCF.El pastís ferroviari marroquí es reparteix a dit i han quedat fora de la festa dues corporacions espanyoles que aspiraven al contracte: OHL i CAF.
En aquest tipus d'operacions sempre hi juguen un paper essencial les bones relacions entre els governs i és molt probable que en aquest cas la “grandeur” francesa hagi jugat millors cartes que el “la furia” espanyola.
També és possible que, vist com han anat les coses, els aspirants espanyols no estiguin satisfets amb el Govern Zapatero. De fet, un d'ells, OHL, manté un llarg i dur contenciós amb el ministeri de Foment per l'expropiació d'una part d'una mina afectada per la línia de l'AVE a Galícia. Abans que el PP perdés les eleccions del 2004, el ministre Álvarez Cascos es va comprometre a pagar a OHL una indemnització de 893 milions d'euros, però, posteriorment, el nou govern socialista es va negar a passar per caixa i, segons la cadena SER, també va refusar una contraposta a la baixa de l'empresa que deixava el pagament en la bonica xifra de 274 milions. Ara, el Govern central ha iniciat l'expropiació forçosa, valorant la indemnització en tan sols 5 milions d'euros.
La qüestió és que Obrascón-Huarte y Lain (OHL) és la companyia adjudicatària de la construcció del tram d'1,1 quilòmetres d'entrada de l'AVE a Barcelona, on s'han produït els problemes que des del cap de setmana passat tenen bloquejades dues línies de Rodalies i una dels Ferrocarrils. Tant el ministeri de Foment com la Generalitat ja estan exigint a OHL responsabilitats econòmiques pel desastre que afecta el transport públic i perjudica a milers de persones i alguns mitjans com la SER comencen a donar crèdit a la tesi conspirativa segons la qual, la companyia constructora – que és la única que està incomplint els terminis d'entrega de les obres- estaria utilitzant els treballs de l'AVE a Barcelona com a cavall de batalla del seu contenciós amb el govern central a Galícia.
El fet que el conseller d'OHL sigui Juan Miguel Villar Mir, exvicepresident econòmic i exministre d'Hisenda del govern d'Arias Navarro, magnat dels negocis famós per aconseguir a quatre duros empreses en crisi, excandidat a la presidència del Real Madrid i personatge ben relacionat amb el PP, dóna més pes a una presumpte trama consistent en boicotejar l'arribada del tren d'alta velocitat mentre el Govern Zapatero no pagui la indemnització per l'afer de la mina gallega. Naturalment, OHL, que aspira ara a aconseguir l'adjudicació del túnel de l'AVE de 5,6 quilòmetres entre les estacions de Sants i Sagrera, ja ha desmentit qualsevol vinculació entre el contenciós de Galícia i les seves obres a Catalunya.
A primer cop d'ull, no sembla que els greus problemes registrats en el tram de l'Hospitalet i les males relacions amb el Ministeri de Foment ajudin gaire a l'opció d'OHL, que es presenta al concurs dins una unió d'empreses formada amb Acsa i Rubau. Hi ha vuit ofertes damunt la taula i es probable que aquest divendres el consell d'administració d'Adif decideixi quina és la guanyadora.
La qüestió té el seu pes tota vegada que estem parlant d'una nova obra pressupostada en 246 milions d'euros. I també el seu risc polític i tècnic ja que el túnel passarà a tocar la Sagrada Família.
En tot cas, en el Marroc, un país que ben segur té necessitats més urgents que no pas un tren d'alta velocitat, han optat per les constructores franceses i tal vegada aquí, vist el desastre actual, hauríem anat més bé si el nostre futurible luxe ferroviari hagués estat l'afrancesat TGV i no pas l'hispànic AVE.
Foto: Juan Miguel Villar Mir
Entrades
2 comentaris:
Bé, està clar que tot és possible, i més venint dels animals del PP, però, realment s'atrevirien a posar per davant la vida de 12 persones (veure aquí) per tal de frustrar els plans electoralistes del govern i de pas alimentar que l'alienació de 3 governs socialistes ha de ser forçosament negativa?
M'agradaria recordar (simbòlicament) als constructors que estarien jugant amb vides humanes per una simple baralla de pati d'escola.
I un govern com el de l'estat no és capaç de dir-li a OHL que si no fa bé la feina es queda sense contractes també aquí, no només a Marroc? Com pot ser que l'esquerra al poder sempre es desfaci davant els capgrossos de la dreta col·locats a llocs estratègics del poder econòmic?
Tindran raó finalment els que diuen que és el mercat el que mana sobre tots nosaltres? Doncs si és així, juguem les cartes del mercat i a veure què passa, que els milions per les expropiacions provenen dels nostres impostos...
Publica un comentari a l'entrada