La ministra no vol apretar a còrrer

Divendres, algú va filtrar a la premsa que el ministeri de Foment havia decidit rescindir el contracte a la constructora OHL, responsable del desgavell de les obres de l'AVE en el tram de l'Hospitalet, i la “notícia” va ser acollida públicament amb satisfacció pel secretari de Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal. Fins i tot, fonts de la Presidència van aprofitar per apuntar que la mesura contra OHL – que es podria justificar legalment per l'incompliment reiterat dels terminis d'entrega de l'obra- havia estat demanada per José Montilla a Zapatero en una de les converses telefòniques que han mantingut aquests darrers dies en motiu de la crisi ferroviària que pateix Catalunya.

Ahir, però, Magdalena Álvarez va assegurar que el seu ministeri no es planteja rescindir el contracte a l'empresa de l'exministre d'Arias Navarro, Juan Miguel Villar Mir, amb la qual cosa ha deixat amb el cul a l'aire a Montilla i al seu suposat poder d'influència damunt Zapatero. Un greuge més a afegir a les males relacions que mantenen des de fa temps la ministra andalusa i el govern català.

Foment i OHL han acordat contractar dues empreses especialitzades en la impermeabilització de túnels per evitar que continuïn produint-se esvorancs en aquest tram de les obres de l'AVE. D'aquesta manera, la companyia de Villar Mir deixarà de fer els treballs més delicats.

El Periódico de Catalunya explica que dimecres passat, Magdalena Álvarez va proposar a Villar Mir una rescissió per mutu acord, però l'empresari s'hi va negar en rodó pel desprestigi que li comportaria a OHL, tota vegada que acceptar aquest tracte seria com reconèixer la seva responsabilitat directe i única en el desastre de les obres.

Davant el risc que l'afer acabés en la via judicial i en la petició d'indemnitzacions per part de la constructora, el ministeri ha optat per pactar la contractació de les empreses especialitzades i mantenir, encara que sigui amb perfil baix, el contracte amb OHL, exigint-li, això sí, la substitució dels màxims responsables tècnics del projecte.

Carles Reixach va dir una vegada que “córrer és de covards”, una manera gràfica de justificar la seva tesi mandrosa segons la qual en el camp de futbol qui ha de córrer és la pilota i no els jugadors. Doncs bé, ahir Magdalena Álvarez va utilitzar la mateixa frase per assegurar que no pensa dimitir. La ministra, que està rebent un allau de crítiques de la majoria dels partits, ha dit que no fugirà sinó que treballarà per resoldre els problemes. “No me n'aniré, no dimitiré i solucionaré els problemes que es plantegen al ministeri perquè és la meva responsabilitat”, ha subratllat. “Córrer és de covards i els que demanen que me'n vagi segurament és això el que farien ells”.

Ja que Magdalena Álvarez no dimiteix, Zapatero la podria cessar, però amb les eleccions generals a la cantonada aquesta és una decisió delicada. El cessament seria aplaudit a Catalunya, però ben segur que el PP l'utilitzaria per carregar contra el president del govern estatal acusant-lo d'estar en mans dels catalans. No costa imaginar a Javier Arenas, president del PP d'Andalusia, sembrant zitzània i proclamant en un míting a Sevilla que “una ministra andalusa ha caigut per culpa dels catalans”.

És probable doncs que el proper 23 de desembre Magdalena Álvarez inauguri com a ministra de Foment l'arribada de l'AVE a Màlaga i que el mes de març es presenti com a cap de llista del PSOE per aquella demarcació. Els vots catalans són molt importants pels socialistes, però no s'ha d'oblidar que també ho són -i molt- els andalusos. Fa pocs dies, fonts del PSOE admetien que hi ha dues províncies on, a les eleccions de març, poden perdre algun escó: Madrid i Màlaga. I això malgrat que en aquesta darrera demarcació, Magdalena Álvarez podrà presentar-se davant els electors recordant-los que el seu ministeri ha tirat endavant simultàniament, cosa gens habitual, dos projectes d'alt cost: l'ampliació de l'aeroport i l'AVE. En aquestes circumstancies, resulta difícil de creure que Zapatero s'arrisqui ara a defenestrar a la ministra de Foment perquè, a continuació, hauria de resoldre un doble problema: designar un substitut pel ministeri que acceptés córrer el risc de cremar-se amb l'herència enverinada de la crisi ferroviària catalana i trobar un cap de llista amb cara i ulls a Màlaga per poder fer front al PP.

D'altra banda, tampoc sembla políticament gaire viable que l'”enviat especial” Víctor Morlán sigui qui acabi pagant els plats trencats, ja que el secretari d'Estat d'Infraestructures encapçalarà la llista del PSOE per Osca.

Com es pot veure, en període preelectoral, la gestió dels esvorancs ferroviaris esdevé extremadament complexa.

Foto: Magdalena Álvarez, ahir en un acte electoral del PSOE a Sevilla. / Efe