Rajoy I, el rei amb barba

Fa uns dies, amb motiu de la visita del rei a Girona, us parlava del meu gos gros i pelut i avui, si m'ho permeteu, ho tornaré a fer.

En Kiko fa rots i sospira. Cada cosa, com és natural, en el seu moment.

Quan ha acabat de menjar sempre fa el rotet, un alliberament de gas pel tracte digestiu que seria considerat de bon gust pels seus col·legues àrabs, mentre que els cans occidentals tal vegada arronsarien el nas com si la ferum i el soroll provingués d'un pet que ha agafat equivocadament l'ascensor.

En Kiko, com us deia, també sospira, però no ho fa posant els ulls en blanc davant les gossetes, sinó quan està ajagut en plena becaina.

Ahir, en canvi, , el vaig sorprendre sospirant mentre contemplava per la televisió a Rajoy malinterpretant el paper de rei o de president de la república. En lloc de dir “la reina y yo nos permitimos entrar en vuestros hogares en fecha tan señalada”, el líder de l'oposició embolcallava el seu discurs en la bandera espanyola i exhibia un posat de funeral i una mirada tant perduda que feia por.

En Kiko, que no ha passat per Ciències de la Comunicació però farda d'entendre d'aquestes coses, em va comentar que la qualitat infecta del vídeo del Dia de la Hispanitat demostra que a Rajoy li han fet definitivament el llit els seus propis coreligionaris allunyant-lo del centre modern i civilitzat. “La Nebrera té raó: la política és una bassa fastigosa i els partits estan podrits”. I dit això, el gos va sospirar d'avorriment mentre el líder del PP acabava la seva patètica intervenció “institucional” dirigida a “robar” un fragment de pàtria i de vots al PSOE.

Avui, en Kiko s'ha despertat de millor humor, ha esmorzat però no ha fet el tradicional rotet. A cau d'orella m'ha comentat que se'l guarda per celebrar, amb tota la satisfacció del món, la nit electoral en la qual el PP empassegarà per segona vegada amb la mateixa pedra.