dimarts, 20 d’abril de 2010

La invitació la tinc jo

Coincidint amb aquest Sant Jordi, Editorial Base publica “El procés de Montjuïc”, una monografia històrica que explica de forma exhaustiva i amb aportació de materials inèdits, els tres atemptats anarquistes més importants que van commocionar la Barcelona de la darrera dècada del segle  XIX i les causes judicials i la repressió que els van seguir: l'acció de la Gran Via contra el general Martínez Campos (24 de setembre de 1893), l'atemptat del Liceu (7 de novembre de 1893) i el del carrer dels Canvis Nous (7 de juny de 1896).

El llibre és obra d'Antoni Dalmau i Ribalta (Igualada, 1951), personatge que no té res a veure amb l'autor d'aquest blog: Toni Dalmau Carbó (Sant Feliu de Guíxols, 1959). Ho deixo clar abans de començar a rebre felicitacions no merescudes, que són les pitjors que es poden rebre.

Com ja he comentat en dos apunts anteriors - “Una relació estranya” i “Convidat a Palau" - al meu il·lustre homònim i a qui això signa, la societat civil i les autoritats del país – tant de l'època convergent com del tripartit- tenen a bé confondre'ns sovint. A ell, el converteixen en periodista d'El Punt i responsable de l'Absurd Diari i del blog Diari de l'Absurd i a mi em transformen en expresident de la Diputació de Barcelona i en autor d'una vintena de novel·les i assaigs.

La darrera confusió s'ha produït ara mateix quan acabo de rebre una invitació del molt honorable president de la Generalitat, José Montilla per assistir divendres a l'esmorzar que, amb motiu de la Diada de Sant Jordi, es celebrarà al Palau de Pedralbes. Jo no penso anar-hi, però per si de cas en deixo constància. Ja ho saps, benvolgut Antoni Dalmau i Ribalta. Si t'interessa assistir-hi, la invitació la tinc jo.





2 comentaris:

Gabriel ha dit...

JO hi aniria. Qui ho sap...potser els canapés són la mar de bons.

b.a. ha dit...

Mira que si no fos pel segon cognom que encara ens podria portar problemes, m'anava a oferir "d'Acompanyant" (no especifica pas que hagi de ser 'de la família, oi?).
Jo, com en Gabriel, hi aniria i, en funció de la qualitat dels canapès trigaria més o menys a tornar-li la invitació al President a poder ser a l'hora de les fotos >:)