Una relació estranya

Amb l'Antoni Dalmau Ribalta, escriptor i expresident socialista de la Diputació de Barcelona, m'uneix una relació estranya. Mai no hem tingut ocasió de parlar, però el fet de compartir nom i primer cognom fa que la gent ens confongui una i altra vegada.

De fet, la confusió ve de lluny. Fa una colla d'anys, quan estava acabant la carrera de Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma, tenia un professor que treballava a la Diputació. Alguna vegada l'havia hagut de telefonar a la feina i, en donar el meu nom a la telefonista, és produïa un instant de silenci, seguit d'un esclat d'amabilitat i d'eficiència per fer arribar la trucada el més aviat possible al despatx corresponent, on el professor en qüestió s'hi posava a corre-cuita, descobrint que qui tenia a l'altre costat del fil era l'Antoni Dalmau alumne i no pas el seu cap, l'Antoni Dalmau president.

Amb els anys, el meu il·lustre homònim va ser substituït a la presidència de la Diputació per Manel Royes i va abandonar la política per dedicar-se als llibres. Antoni Dalmau ha escrit diverses novel·les, sobretot de temàtica històrica centrada en el món dels càtars, i algun assaig. També hi diu la seva en algun mitjà de comunicació de Barcelona i això fa que, de tant en tant, algun despistat m'aturi pel carrer per dir-me que m'ha escoltat a la tertúlia de tal o qual ràdio.

Durant una llarga temporada vaig estar rebent d'una fundació política barcelonina, no precisament socialista ( el Centre d'Estudis Jordi Pujol), invitacions per assistir a determinats actes públics. En el sobre, el meu nom anava acompanyat d'un tractament tant honorable -"Il·lustríssim"- i d'un càrrec tant immerescut - president de la Diputació de Girona- que confirmava, sense possibilitat de dubte, que s'estaven equivocant de persona i que a qui volien convidar no era a l'Antoni -en Toni- Dalmau periodista.

Explico tot això perquè ahir l'escriptor i expolític Antoni Dalmau va ser entrevistat en el programa de RAC1 Minoria Absoluta en motiu de la presentació del seu nou llibre "El cas Rull", una monografia històrica dedicada a Joan Rull, "el Coix de Sants",un personatge que, a la primera dècada del segle passat, després de passar per la presó i renegar de l'anarquisme, es va convertir en confident dels governadors civils i més tard en xantatgista dedicar al "negoci" de la col·locació de bombes.

En un moment de l'entrevista, i a tall de broma, el "ministre Clos" de Minoria Absoluta va preguntar a Antoni Dalmau per L'Absurd Diari i l'escriptor va reconèixer que per internet el confonen amb qui escriu aquest blog i tira endavant, des de fa quasi deu anys, el web de notícies insòlites i surrealistes.

I parlant de curiositats, va explicar que una editorial de Madrid - Temas de Hoy-. va escriure un perfil biogràfic -visible encara a la xarxa- que, per acabar d'embolicar la troca, ens converteix a ell i a mi en una sola persona. Amb només vuit línies és la síntesi perfecta d'aquesta relació estranya que us comentava al principi.

• Fragment de l'entrevista a Antoni Dalmau Ribalta

Imatge 1 : Antoni Dalmau Ribalta

Imatge 2: Portada del llibre "El cas Rull" (Columna Edicions)