La samarreta número 7

Nova golejada blaugrana (3-1 contra l'Sporting) i nou episodi en el conflicte que enfronta al Barça amb TV3. Des de dijous, la cadena pública anunciava amb insistència que diumenge oferiria aquest partit, però al final l'hem hagut de veure en obert per La Sexta després que el club donés l'ordre a Mediapro, a qui té venuts els drets televisius, de no oferir la senyal a TV3. Les dues parts segueixen negociant, però encara no s'han posat d'acord sobre els quasi 30 milions d'euros de la temporada passada que Audiovisual Sport deu al Barça i que Laporta exigeix que pagui TV3 com a accionista de l'empresa i garant solidari del deute.


Costaria de creure que dues de les “marques” més emblemàtiques de Catalunya no puguin fer les paus per “només” 30 milions, però la cosa es comença a entendre si en lloc de mirar l'arbre mirem el bosc i descobrim que aquesta picabaralla catalana no és altra cosa que un miniconflicte intern dins una guerra -la del futbol televisat- on estan en joc quantitats, aquestes sí, multimilionàries i la supervivència de més d'un dels actors que en un costat i a l'altre es juguen el coll amb les dades d'audiència, amb la publicitat en època de vaques magres i amb les fitxes de les estrelles del firmament futboler. Estem des de fa temps davant un castell de cartes que amenaça ruïna, un entremat de parets mestres i de bigues en delicat equilibri i un joc de forces i d'interessos empresarials i esportius tan embolicat que, des de fora, és molt difícil d'entendre i encara més d'explicar.


Excuseu-me doncs que no ho faci perquè acabaria pixant fora de test i deixem-ho aquí esperant que, com a mínim, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i el Barça arribin a un acord. Només així evitaran la repetició d'episodis surrealistes com el de dijous passat, quan el Canal 33 va emetre el partit de l'Eurolliga de Basquet entre el Regal Barcelona i el Maccabi. Ho podia fer perquè junt amb La 2 de TVE havia adquirit els drets d'emissió a l'Eurolliga, propietària dels drets televisius de la competició continental, però la junta presidida per Laporta va impedir que els comentaristes de la televisió autonòmica entressin al Palau. Entre ells hi havia Nacho Solozábal, brillant base del Barça entre 1978 i 1994 i que després d'haver guanyat 19 títols de màxima categoria amb el club ha hagut de veure ara com, en el seu paper de comentarista, li barraven el pas a les mateixes instal·lacions on des del 2006 hi ha penjada la seva samarreta amb el número 7. Digueu-me si tot plegat no és absurd...


Postdata 10-2-2009: Sport.es publica avui aquest resum prou clarificador del conflicte entre el Barça i TV·


Foto 1: Sport